Aquests dies a Vic, la capital d'Osona, hi ha un rebombori de mil dimonis perquè l'Ajuntament, empès per un grup xenòfob, ha decidit no empadronar-hi els immigrats "sense papers". Els del PSOE estan entre l'espasa i la paret: el sermó correcte per a la progressia és que benvinguda sia sempre la immigració i papers per a tothom. Però, com que això és impossible dur-ho a la pràctica, llavors ho cerquen regular i controlar mig d'amagat.
Els del PP, el temps de n'Aznar, anaven fora corda amb la construcció i es morien de ganes d'encimentar-ho tot. Com que llavors havien de menester mà d'obra barata, per molts de centenars de milers d'immigrants que, amb papers o sense, els entrassin cada any, no s'aturaven de dir que "España va bien". En canvi ara, amb l'excedent d'obra que ells mateixos feren, la mà d'obra sobra i estan estugosos dels immigrats. I no se n'amaguen. Els mateixos que fa dos dies s'empegueïen d'en Canyellas que, quan comandava, demanava que les Balears poguessin controlar l'entrada d'immigració, que llavors era espanyola, ara, mirau per on, amb l'excusa dels "papers", donarien verdanc als immigrats.
L'independentisme, per la seva banda, està desorientat i mal a pler amb el tema, hi passa de puntetes, no sap què hi ha de dir ni de quin cap ha de fer estelles. Per una banda, s'empegueeix de les assenyades paraules que va dir n'Heribert Barrera, militant històric d'ERC: "Si no s'atura la immigració, Catalunya desapareixerà". Per altra banda, és conscient que aquí no hi cap mig món i que no pot demanar "papers per a tothom".
Jo trob que l'independentisme, per començar, ha d'anar molt alerta a caure en el joc espanyol de destriar, com a bons o dolents, entre immigrants "amb papers" o sense. No. La triadissa l'hem de fer entre 'immigrants' -és a dir, gent que, amb papers o sense, du idea d'integrar-se a la terra que l'acull- i 'invasors' -o sia, bergants que, amb papers o sense, voldrien que fos la societat d'acollida la que s'integràs a ells i vénga a exigir mesquites, o menjar especial a les escoles públiques amb alumnes interns dels seus, o a exigir 'ferias de abril' amb doblers públics, o escoles on no facin servir l'idioma històric d'aquesta terra.
L'independentisme ha de tenir molt clar que, a Mallorca i a Catalunya, "integrar-se" no vol dir res pus més que mallorquinitzar-se i catalanitzar-se. Partint d'aquest principi, tot discurs immigratori independentista ha de rodar damunt tres principis fonamentals: Un, Catalunya -els països catalans- s'ha de dotar de capacitat política per a regular l'entrada d'immigració. Dos, les nostres institucions han d'establir mecanismes d'integració lingüística, cultural i social dels immigrats.
I tres, s'ha d'aplicar una política avantatjosa per als integrats i que deixi enrere i en evidència els invasors, siguin africans, asiàtics, sud-americans, europeus, espanyols o, fins i tot, catalans botiflers renegats de les seves pròpies arrels. Quan serà que aprendrem d'analitzar la immigració, com qualsevol altre fet que ens afecti, des d'un punt de vista autocentrat?
