algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Mistral-Daudet (1866)

"El diumenge passat, en despertar i llevar-me, em vaig imaginar en el mateix carrer del Faubourg-Montmartre, a París. Plovia, el firmament presentava un color gris plom i el molí, un aspecte trist. Jo no gosava passar a casa aquell dia fred, ploviscós i ombriu, i de seguida vaig pensar a anar-me a encalentir un poc en companyia de Fréderic Mistral, el gran poeta, que viu a tres llegües del meu pinar, en el llogarret de Maillane. Pensar-ho i posar-me en camí fou un instant, amb un gaiato de murta, un tom de Montaigne i una flassada per tot bagatge. No es veia una sola ànima arreu dels camps. La nostra hermosa Provença catòlica deixa que la terra descansi en diumenge. Les cases de possessió resten tancades i només s'hi senten els lladrucs dels cans. De tant en tant apareix un carro sobre la carretera amb la vela remulla; una velleta encaputxada amb el seu xal color de fulla seca, mules amb el corretjam dels dies festius, funda d'espart blava i blanca, pompoms vermells, cascavells d'argent, arrossegant al trot una tartana plena de gent de les masies que va a missa...

Llavors, més lluny, a través de la boira, una barca dins l'aigua d'un canal i qualcú pescant dempeus que hi llança un esparavel. I és que un dia de tant mal temps, amb gran ventada i pluja torrencial, és impossible llegir cosa alguna pel camí. Vaig recórrer tot el trajecte d'una tirada i, finalment, després de tres hores de marxa, aparegueren al davant dels meus ulls aquells bosquetons de xiprers, emig dels quals, el llogarret de Maillane cercava l'empara contra la tempesta. Tampoc no hi havia una ànima en els carrers del poblet; tothom era a missa. Quan vaig passar per davant l'església vaig veure relluir els ciris encesos a través de les vidrieres de colors.

L'habitatge del poeta es troba situada a un extrem de la població; és la darrera casa a l'esquerra, de la carretera de Saint-Rémy. És una caseta d'un sol pis, amb un jardí a la part del davant. Hi vaig entrar silenciosament. Ningú! La porta de la sala estava tancada, però podia sentir que dedins hi havia algú que caminava i que parlava en veu alta. Aquelles passes i aquella veu m'eren ben conegudes. Em vaig aturar un instant en el modest corredor de parets blanques, amb la mà a la baula, molt emocionat. El cor em bategava amb violència. El poeta era allà dins, treballant... Era millor esperar que acabàs la seva estrofa? Res, res, entrem!". Bell paràgraf del llibre Cartes del meu molí, d'Alphonse Daudet, que com Mistral era un gran propagandista de la seva pàtria provençal. Nascut a Nimes el 1840, moriria a París el 1897. Com tants altres escriptors famosos hagué de patir l'amargor de manca de recursos econòmics i això el va obligar a interrompre els seus estudis a Lió, havent d'exercir aleshores diferents tasques com el de mestre d'escola. Val dir que totes les seves experiències restaren reflectides en la seva obra, magnífica, divertida, plena de saviesa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris