Veig els millors moments del Gran germà i no record un ressorgiment comparable de l'art de l'insult des de la millor època de José María García. Al Salva'm de luxe repetit que omplen els capvespres (protegits?) de la 7 (que beu sense aturar de tele 5), en pocs segons Indhira i Nagore s'intercanvien aquestes intel·ligents qualificacions: "Ets un florero", "Ets un microones" (en sentit sexual), "Ets una paparra", "Ets les restes que no volen a cap menú"... El combat d'enginy s'interromp perquè Karmele Marchante s'adreça a una de les dues dient-li: "Si et puc anomenar persona...".

El nivell de creativitat és tal que hom ja no para atenció quan repeteixen els clàssics i avorrits "zorra" (en el sentit de meuca) o "guarra", mentre comprova que el curset d'"Insults originals-1" que fan abans d'ingressar al programa és d'allò més eficaç. M'apunto enviar una recomanació perquè aprofitin el programa als autors de L'art d'insultar (The art of insulting, que és viu a la xarxa), a les recuperacions que en fa el TIME (des del vessant polític) sota el títol de L'art perdut de l'insult i al grup que hi ha al Facebook per triar els millors insults en la nostra llengua.