algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

El català i els alemanys

Dilluns, en aquest mateix diari, el director del Mallorca Magazin, Bernd Jogalla, va publicar "Els alemanys i el català", un interessant tast sobre les percepcions que tenen els alemanys que viuen a Mallorca sobre la situació sociolingüística. En aquest sentit, mostra que el ventall d'opinions va dels qui veuen bé les intervencions institucionals a favor del català fins als qui s'hi manifesten en contra. Quan parla de les opinions reticents, esmenta les representacions que es fan alguns alemanys de la realitat insular, les quals -a dir ver- no tenen sols els alemanys, sinó que podem trobar-les també en altres col·lectius, entre els quals hi hem de comptar els autòctons. Com que en la majoria de casos aquestes opinions que descriu l'autor s'assenten en bases poc sòlides, m'he permès reprendre el tema i comentar-ne algunes.

Per exemple, que hi hagi alemanys que considerin que el català a les Illes té massa importància mostra que realment en té poca. Fixem-nos que pocs qüestionarien la importància que té el portuguès a Porto o el grec a Atenes i ningú no negarà que en tenen més que el català a les Illes. En tot cas, si els estranya l'oficialitat de dues llengües, haurien de veure l'anomalia en la importància que hi té el castellà. Un altre fet que els provoca malestar és que després de l'esforç fet per a aprendre spanisch, quan s'adrecen a institucions públiques "els contesten exclusivament en català". Tenint en compte l'experiència -directa o observada- que tenim de les nostres relacions amb les institucions, ens és difícil creure que això passi amb gaire freqüència. Més aviat, el problema que tenim és que adreçant-nos-hi en català sovint no hi obtenim la resposta o que, en alguns àmbits oficials, a la pràctica, no ens hi podem expressar en català i que, en canvi, disposen d'intèrprets perquè s'hi puguin expressar en alemany, per exemple.

També n'hi ha que es demanen per a què serveix el català si "només el parlen 14 milions de persones en el món". A part de la poca consistència que té un argument que basa la utilitat d'una llengua en la seva demografia, se'ls pot contestar que si fan comptes viure entre els qui la parlen serveix -pel cap baix- per a evitar-los els problemes que diuen tenir perquè no en saben. Igualment comenta que una part del rebuig pot explicar-se pel fet que, després "de l'era nazi", a Alemanya sona molt malament la paraula Nationalismus. Convendria fixar-se que, oposant-se al català, donen suport a un dels objectius prioritaris del règim espanyol que, a la seva manera, va fer costat als nazis. En aquest tema, als qui defensen el català, el paper que els ha tocat és molt més lluny dels nazis que, per exemple, dels polonesos.

Sens dubte, les Balears és un dels llocs on els autòctons més canvien de llengua per a adreçar-se a persones de fora i a persones que no la parlen -com recorda l'autor de l'article. Aquesta actitud, però, no hauria de ser usada en contra del dret a una regulació que permeti mantenir la vigència de la llengua pròpia. És probable que aquestes percepcions que tenen una part dels alemanys -i altres col·lectius- residents a les Illes siguin fruit de la desinformació. Si no, les preguntes i les respostes serien unes altres. A part de descriure aquestes percepcions, el senyor Jogalla, també mostra dades que indiquen l'existència d'actituds diferents d'aquestes entre els alemanys i manifesta, amb el mateix esperit constructiu, que la creació d'un marc de convivència necessita que totes les parts hi col·laborin a partir de la voluntat d'entendre les raons alienes.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Josep Català i prou, fa mes de 11 anys
Des d'Alemanya us puc dir que la culpa és nostra. Per posar-ho (gairebé) tot en castellà, a l'aeroport, a les oficines de turisme, agències immobiliàries, als comerços, hotels i restaurants, al carrer etc. La llengua del país no ha de ser sols d'anar per casa, s'ha de fer sentir!
Valoració:-5menosmas
Per Pau, fa mes de 11 anys
Podria ser que els alemanys no ens entenguessin perquè pensen que els estats espanyol i alemany són iguals; però hi ha una diferència importantíssima: mentre l'espanyol és plurinacional, l'alemany és uninacional. Els "länder" són de llengua i cultura alemanyes, no són nacions sotmeses a un estat d'una nació diferent, com ens passa a nosaltres. Els alemanys no deuen sentir la necessitat d'alliberar-se d'Alemanya; és la seva nació. En canvi aquí, a més de sentir-nos part de la nostra, la catalana, sí que tenim aquella necessitat respecte d'Espanya.
Valoració:-10menosmas
Per forastera, fa mes de 11 anys
Au Sebel·lí, si insultes i fas befa d'una llengua i/o dels seus usuaris, amb quina cara pots demanar respecte per la teva llengua?
Valoració:17menosmas
Per transcriptor, fa mes de 11 anys
El gener de 1939 entra a Barcelona poc després que les primeres forces franquistes, al costat de Manuel Aznar i d'altres periodistes, per a fer-se càrrec de la direcció del diari La Vanguardia. Entre febrer i abril d'aquell any esdevé sotsdirector del diari, el qual queda sota la direcció d'Aznar. (De la biografia de Josep Pla)
Valoració:0menosmas
Per Josep Pla, fa mes de 11 anys
El nacionalisme és com una bufa ,només agrada al que el molla .Salut
Valoració:-24menosmas
Per Tomeu, fa mes de 11 anys
Si nosaltres els mallorquins no tenim clar que la nostra llengua és el català, com volem que ho entenguin els alemanys?
Valoració:31menosmas
Per Sebel·lí, fa mes de 11 anys
Joan Fullana i Juan, crec que ets molt optimista pel que fa al nombre d'illencs que parlen alemany. Si hi ha il·lusos que esmercen el seu temps, en comptes d'aprendre altres llengües més melodioses, a xampurrejar aquest detestable neogermànic, només apte per ensinistrar doberman, envair Polònia o parlar amb cavalls bretons, només puc dir que em fan llàstima.
Valoració:-18menosmas
Per Antoni Llull Martí, fa mes de 11 anys
La gent, pertot arreu, estima la pròpia comoditat. Pel que fa als alemanys, la majoria dels qui passen llargues temporades a l'illa es molesten, per pura necessitat, per a aprendre el castellà, una miqueta si més no, però si a més hom els diu que han d'aprendre català, és massa esforç afegit. Si una mica de castellà els basta, perquè haver d'aprendre una altra llengua que no tenen la percepció que els faci cap falta? I que també noten que fins i tot els mallorquins no l'aprecien gaire, i molts ni tan sols la parlen mai? La dignificació de la nostra llengua amb més mitjans és una tasca urgent i ben necessària.
Valoració:66menosmas
Per Joan Fullana i Juan, fa mes de 11 anys
Sprechen Sie Deutsch? Ja naturlich. Molts de mallorquins, - jo diria que en nombre creixent, per diversos motius, sobretot pels econòmics per sobre dels culturals -, respondrien així a la pregunta del visitant germànic. Per què s'han d'esforçar, idò, els alemanys que ens visiten en aprendre la nostra llengua si no els és necessària? La majoria dels parlants germànics que han estudiat castellà (Spanisch per a ells) probablement desinformats desconeixen la nostra llengua, el català, perquè, en altres raons que ho explicarien, el govern central i les seves institucions culturals no fan res per donar a conèixer a l'exterior que existeixen altres llengües de llarga tradició cultural.
Valoració:98menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris