muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
15°

Tragèdia+tragèdia

Si un país amb una renda per càpita de les més baixes del món és sacsejat per un terratrèmol de gran intensitat, el fet de centrar les conseqüències en el nombre de víctimes mortals minimitza la tragèdia. Perquè els efectes col·laterals poden multiplicar-la fins a l'infinit. Si el país arrasat és Haití, tot allò que s'esdevé és més difícil que a un altre indret, perquè entre les runes sols hi haurà cadàvers. No s'hi trobaran ni aliments, ni robes, ni medicines, ni diners. El 80% dels haitians viuen amb un dòlar al dia. Si descomptem, per tant, del còmput global del cens, els policies i els delators, els funcionaris i els empresaris, el 50% de la població deu viure en la misèria més absoluta. Tanmateix, els sobrevivents del terratrèmol que no han rebut aliments, ni robes, ni medicines, ni diners de les ONG's, ronden paisatges desolats a la recerca de qualsevol cosa. Si un país perd el govern, no perd res. Però si un país recupera l'ordre tribal i es guia en funció de les necessitats més primàries, romp els esquemes de convivència a l'ús.

Haití no té govern, ni administració pública, ni agents de l'ordre que puguin fer front a les conseqüències devastadores d'un terratrèmol que no ha tingut parió en dos-cents anys. Però fa una setmana, un mes, un any, també freturava Haití de govern, d'administració pública i d'agents de l'ordre al servei de la ciutadania. Tot l'aparell de l'Estat tenia funcions repressives. El terratrèmol ha palesat la seva inoperància per a adaptar-se a una situació d'emergència. La policia ha cedit el control de Port-au-Prince a les companyies privades de seguretat. Els pistolers de l'Estat col·laboren amb els de la patronal. Fan com el Tonton Macoute, el moviment paramilitar del temps de Duvalier que s'autoabastia dels suborns i dels robatoris i assassinava a qui el qüestionava. Haití té uns índexs elevadíssims de delinqüència. Les cel·les de les presons són capses de sabates on no es filtra la claror ni l'aire. Així eren abans del terratrèmol. Ara són les mateixes capses, esventrades. Els delinqüents que n'han fugit i la gent afamegada, pillardegen pels mateixos indrets.

La diferència entre els delinqüents i els que no ho són és que tots els delinqüents pateixen sarna. La diferència entre els delinqüents amb uniforme i els que pateixen sarna és que els uniformats acabaran amb els altres. I un dia o l'altre, no gaire llunyà, seran sergents, capitans, coronells i, algun d'ells, el més agosarat, colpista. Les tropes de l'ONU garanteixen la legalitat constitucional que representa el president Préval. Els Estats Units passaven per alt els crims de Papa Doc perquè era un enemic declarat de Cuba. El terratrèmol ha provocat dos-cents mil morts i ens ha recordat les xacres d'un territori amb deu milions de víctimes i cap ciutadà. Els pistolers de les companyies privades de seguretat tenen ordre d'executar els delinqüents que localitzen entre les runes. Ho diu (El País de dimarts) el director de Pap Security: "El Director General de la Policía nos ha dicho que no hay sitio para los presos en las prisiones que han quedado en pie y que sólo hay un lugar seguro para ellos. Y ese sitio sólo puede ser el cielo". Indubtablement, el destí dels que els assassinen únicament pot ésser l'infern.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Barrufet, fa mes de 11 anys
Amb l'excusa de l'ajuda humanitària els Estats Units volen fer-se seva la finca. Si el senyor Zapatero no ho vol veure és perquè bada.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris