nubes dispersas
  • Màx: 12°
  • Mín:
10°

Una carta de Karl Marx (1841)

"Novament t'escric perquè em trob tot sol i tenc molta pena d'haver de parlar amb tu sense que ho sàpigues, ho sentis i em puguis respondre. Per dolent que sia el teu retrat em serveix a la perfecció. I ara puc entendre per què fins i tot les més obscures marede-déus, les imperfectes imatges de Maria, poden trobar gelosos i nombrosos admiradors, potser molts més que retrats més bons. Tot i això, t'he de dir que cap d'aquestes imatges de Madonna no ha estat tan besada, cap no ha estat mirada amb tanta veneració i tendresa, ni tan adorada com aquesta fotografia teva, que si no és obscura presenta quelcom d'ombriu i de cap manera representa el teu hermós, encisador i dolç rostre, que sembla haver estat creat per a les besades. Així doncs, jo haig de perfeccionar el que estamparen malament els raigs del sol i puc arribar a creure que la meva vista, per molt descurada que es trobi a causa de la llum del quinqué i el fum del tabac, és capaç de representar imatges no només en somnis sinó també en la realitat".

Són paraules de Karl Marx (1818-1883) dirigides a Jenny Westphalen, amb la qual es casaria l'escriptor i filòsof. Fou un amor intens, apassionat, de definitiva durada. Tot i que ella pertanyia a una casta social considerada superior a la família jueva de Marx, puix que es tractava de la germana del ministre prussià d'Interior. El matrimoni tingué sis fills, però només tres pogueren sobreviure a les malalties d'aquelles infanteses del segle XIX. "Et veig i et sent completa al davant de mi -seguia dient-, talment real... i és que el fals i buit món es forma una idea superficial i errada de les persones. Qui d'entre els meus nombrosos calumniadors i malparlats enemics no m'ha retret alguna vegada valer per al paper de primer actor a qualsevol teatre de segona categoria? Perquè jo som així. Si aquests pocavergonyes tinguessin almanco una gota de sentit de l'humor, haurien escrit en l'anvers "Relacions i Producció i Canvi" i en el revers m'haurien dibuixat de genolls als teus peus.

Diria la inscripció "Mirau Aquest Dibuix i l'Altre". Però els pocavergonyes no són beneits i seguiran essent necis in secula seculorum. La separació temporal és útil, ja que la comunicació constant origina l'aparença de monotonia que llima la diferència entre les coses. Fins i tot les torres més properes no semblen tan altes, mentre que les petites coses de la vida diària, quan topam amb elles, creixen sens mida. El mateix s'esdevé amb les passions, els hàbits consuetudinaris, que com a resultat de la proximitat s'apoderen totalment de l'home i prenen forma de passió, deixen després d'existir quan desapareix del camp visual el seu objecte directe. Les passions profundes, que com a resultat de tenir proper el seu objectiu es converteixen en hàbits consuetudinaris, creixen i recuperen el seu vigor sota la màgica influència de l'absent. Així és el meu amor...".

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris