nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Fotògrafs, savis i iconoclastes

Alguns dels membres més significats de l'Associació Fotogràfica d'Algaida estan elaborant un catàleg exhaustiu amb tot els detalls iconogràfics del temple parroquial. L'ofici de retratista requereix uns coneixements tècnics, però sobretot una gran dosi de paciència. Entre fotografia i fotografia, entre detall i detall, s'estudien les peces i les històries que contenen i que donen sentit. Un d'aquests especialistes, de posat seriós, però particularment pernejador, té uns gustos que topen amb els convencionals, sobretot si us dic que és un home de cultura esquerrana, de conviccions sòlides, gran conversador i coneixedor de la història, melòman, professor, seguidor del Reial Madrid i gran afeccionat als toros. Aquests dies precisament hem tingut ocasió de parlar sobre el sentit que a la capella del Roser, d'Algaida, hi ha un retaule dedicat a sant Pere Regalat, patró del toreros.

Els patrons moderns, sobretot quan són elegits pel poble, tenen sovint unes característiques particularment interessants. Seguint el fil de l'Edat Mitjana les corporacions, fins i tot les contemporànies, tenen tendència a elegir un patró, un sant protector. Va ser així que, el 1953, l'Asociación de Toreros Españoles acordà elegir el seu patró. Coses de la superstició o de la religiositat associada al risc i a la litúrgia de les curses. Allò més singular és que finalment l'elecció va ser entre dos sants carpetovetònics, sant Joan de Sahagún -religiós agustí, lleonès i amb residència a Salamanca- i sant Pere Regalat -franciscà observant, natural de Valladolid i amb residència a la Aguilera. Paradoxalment va ser elegit el franciscà, tot i que va ser per un marge escàs de vots.

Sorprèn que, en ple debat sobre la protecció dels animals, un seguidor de sant Francesc d'Assís hagi esdevingut el sant protector dels toreros i dels defensors de la festa. En realitat, tanmateix, va ser elegit precisament perquè la seva biografia està associada a una llegenda que narra de quina manera amansà i salvà un brau desfermat i incontrolat. En qualsevol cas, les corporacions professionals contemporànies són poc serioses quan es tracta d'escollir patró, o tenen un punt de vista diferent de la jerarquia que fa valer escales de valor diferents. La dècada dels noranta els informàtics programadors catalans elegiren santa Tecla com a patrona de la informàtica, disposen d'una capella virtual i celebren la seva festa el 23 de setembre, amb la resta de la comunitat cristiana.

Podien haver elegit Ramon Llull, inspirador de la informàtica moderna, o sant Isidor de Sevilla, autor de les Etimologies, és a dir allò que podem considerar la primera base de dades. Tot i que tractaren sobre aquesta possibilitat, optaren per la universalitat de santa Tecla, sabent que aquesta també podia haver estat escollida, amb anterioritat, patrona de tècnics auxiliars o dels escrivents. Al nostre amic, tot això li és igual. Ell admira sant Pere Regalat i entén la saviesa del poble algaidí.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris