nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
13°

Per un president poeta

Han sortit les enquestes de lectura a les Illes Balears i els resultats són francament deplorables. Deien els companys de la secció de cultura que ara mateix falta veure fins on arriba la catàstrofe el dia que es publiquin els índexs de lectura en català. La situació és molt més que preocupant, perquè la manca d'idees, la falta de lucidesa i la incultura condueixen, de manera clara i desesperant, cap a una població adotzenada, conformista i dirigida cap al consumisme i els interessos dels qui ens han abocat a aquesta crisi, de la qual comença a haver-hi algun símptoma de recuperació a Europa. Així no hi ha manera de qüestionar res, d'il·lusionar-se per res. Com que els no lectors no han desenvolupat la capacitat d'imaginació, no són capaços de creure en la possibilitat d'un país millor, diferent. Simplement viuen en la realitat immediata, en el present desencoratjador, esperant la propera adaptació televisiva o cinematogràfica del proper llibre, que per descomptat no veuran.

És més senzill empassolar-se l'enèsima reedició de Gran Hermano que no veure un Shakespeare, ni que sigui en versió filmada. No fos cosa que les neurones es revolucionassin i es posassin a pensar pel seu compte (entre nosaltres, tampoc no hi hauria cap possibilitat de veure-la, perquè per la tele les passen a hores infames, hora de pintor bohemi i no de pintor de parets, a les vuit a la bastida i que hi hagi sort). Desconec les enquestes sobre la lectura a Portugal i desconec, de fet, si existeixen. La meva enquesta particular demostra que, com a mínim al metro, es llegeix menys que a Barcelona, la qual cosa pot voler dir, simplement, que el metro a Lisboa funciona de manera excel·lent i els trajectes mai no són prou llargs, o que els portuguesos tenen uns hàbits de lectura més sans que els barcelonins i quan llegeixen ho fan a consciència i no entre estació i estació -ep, que un trajecte Vallcarca-Zona Universitària dóna per a 30 pàgines ben bones, tot sigui dit!

El que sí que és motiu de coratge és que la primera persona que ha fet passes per ser el nou president de la República el 2011 ha estat el poeta Manuel Alegre. Alegre ja va fer el mateix el 2006 i amb el seu moviment de la ciutadania va aconseguir més d'un milió de vots i sobretot derrotar a les urnes el candidat socialista d'aleshores: un Mario Soares que continua tenint una gran presència en els mitjans de comunicació però a qui se li ha passat l'hora de tornar a presidir la República que tot just enguany celebra el centenari -com diu una encertada pintada lisboeta "O rei morreu, vivam os regicidas". Alegre va fer la seva proclamació el passat divendres a Portimão, i des de llavors ençà la política portuguesa ha d'incloure un altre factor en joc.

Allò que no es pot negar a Manuel Alegre és capacitat d'imaginació i de fabulació, retòrica i il·lusió. Per ventura això és el que li cal a Portugal en aquest moment. El creador, entre altres, de l'entranyable història de Kurica a Un gos com nosaltres, el seu únic llibre que es pot llegir en català, té una història personal vinculada a l'esquerra i a la lluita contra el salazarisme, però també en favor de la democràcia participativa. Després dels anys del cavaquisme, on només es parlava d'economia i de subvencions europees, la democràcia a Portugal sembla ser que és tan sols l'habitual desfilada per anar a votar quan toca. I prou.

El govern Sócrates dels darrers anys ha estat el govern més de dretes de l'esquerra i tampoc no ha fet res perquè la gent se sentís orgullosa de pertànyer a una democràcia. Tal volta Alegre, amb les seves idees i amb la seva capacitat per imaginar un Portugal millor, sigui capaç d'aglutinar al seu voltant el vot de les esquerres. Veurem si el Partit Socialista li dóna suport. Si no ho fa, s'arrisca a tornar a deixar la Presidència de la República en mans del candidat de dretes. La pilota és a la teulada dels socialistes, però a mi m'agradaria pensar que Portugal pot tenir un president poeta. Per ventura llegeixo massa.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
Crec que el Senegal ja tengué un president poeta en sa persona d'en Léopold Sendgor. Igualment, Txecoslovàquia tengué en Vaclav Havel, dramaturg, i es Regne Unit en Wiston Churchill, que n'arribá a ser premi Nobel. El Perú no arribà a tenir en Vargas Llosa. N'hi ha alguns que no són molt presentables
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris