nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Retorn a la Roqueta (1844)

"Per tal que aquestes obres de misericòrdia i pietat sien més conformes a l'esperit del nostre diví Redemptor, que per evangelitzar els humils preferia les poblacions petites a les grans i cercava sempre la pitjor misèria per posar-li remei, les religioses Filles de la Misericòrdia preferiran sempre establir-se a llocs petits."
Això volia dir poblets oblidats, llogarets de desert i muntanya, llocs de poca demografia i molta necessitat. És el que escrivia Gabriel Marià Ribes de Pina, sacerdot fundador, juntament amb la seva germana Concepció, d'una Congregació de Monges que tingué el seu punt de partida en el poblet de Pina.

El 1863, dedicava a la seva germana i fundadora el llibre Tercer Estandarte i hi afegia aquestes paraules: "Tu ets l'única germana que el cel m'ha conservat; tu, des de la teva infantesa, entrares en el Tercer Orde i la devoció del Nostre Pare Sant Francesc i a totes les coses de la seva seràfica religió ha format sempre el teu caràcter; tu has estat la que em concedí la Divina Providència per realitzar una de les idees que més m'han dominat, la d'ajudar els altres, en especial els pobres més dissortats de la ruralia, en el que és temporal i alhora espiritual mitjançant l'ensenyament i la cura dels malalts; tu vares esser la primera que, renunciant al confort d'aquest món, que passa en uns instants, vares vestir l'hàbit de Filla de la Misericòrdia per tal de sacrificar-te en honor de la caritat i viure crucificada en Crist, professant amb tot rigor i vivint col"legialment la tercera regla de penitència del xerafí d'Assís; tu has estat la primera superiora de l'esmentada Congregació... Vetlla, doncs, per l'exacta observància de les regles i constitucions, resta ferma en la fe, porta't bravament, forta en la feina i, tot plegat, fet amb caritatiu afany".

Gabriel Marià Ribes era, per tant, un home d'empenta. Nascut el 1814, va fer a nou anys les primeres lletres a Monti-sion i el 1830 constava matriculat en el primer curs de filosofia de la Universitat de Mallorca, encara que extraoficialment, ja que per reial ordre de 1829 aquella institució havia restat clausurada. Passà a fer estudis de teologia i cànons a Sant Francesc, on vestí l'hàbit de terciari, per professar com a tal a setze anys. Quan es produeix la llei desamortitzadora de Mendizábal i tots els convents masculins de l'illa són tancats, Gabriel Marià pren una seriosa determinació.

"Em vaig decidir a abandonar la meva pàtria per posar en pràctica la meva primera vocació i no vaig trobar cap mena d'entrebanc per part dels meus pares, perquè tenint vint anys i mig creien que només anava a l'estranger per tal d'ordenar-me sacerdot". La mort sobtada del pare retardaria, però, aquell viatge. El pogué fer el 1842 i Roma li donà ales per posar en marxa totes les seves perspectives benèfiques i solidàries. El gener del 1844 li donen la nova que, havent-se establert amb el permís oficial el Nunci apostòlic a Madrid, el Govern espanyol tampoc tanca portes als religiosos que havien sortit del país i se'ls permet el retorn.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris