algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Algunes perles i molta barra

Jaume Matas ha manifestat a Jaime Moreda que vol declarar i no li ho permeten. Entesos. Apa, que els escrivans el facin comparèixer demà mateix davant el jutge, no fos cosa que es desdigui. No li ho permeten...! Qui no li ho permet? Pot ben creure, el senyor Matas, que el poble, que té unes ganes que no és de dir de saber com s'han ventilat tants de doblers, l'escoltarà amb més silenci que quan el clergue celebra el ritual de l'Eucaristia. I el senyor Piña Homs, a més a més, amb veneració. Temps enrere va tocar a més portes que un carter intentant esbrinar on vivia. Volia brindar-li l'oportunitat d'esplaiar-se davant el Comitè d'ètica del Pepé, que encara és el partit d'ambdós. Però no el va localitzar ni a Mallorca, ni a Madrid, ni a cap indret del món. Ara Matas ens sorprèn amb una frase que sembla més una fanfarronada que l'expressió d'un desig sincer. "Vull parlar i no em deixen". Ja ho val.

Que Déu ens doni seny per a suportar dignament les provocacions. El cap de setmana passat el Partit Popular ens va posar a prova la paciència en l'aquelarre de l'Hotel Victòria. A les files conservadores abunden els provocadors. González Pons i Dolores Cospedal en són un exemple. La barra dóna rèdits. D'altra manera no s'entén que vinguin a Mallorca a donar lliçons d'ètica política i a sembrar dubtes sobre l'actuació judicial en nom d'un partit que potser està net o quedarà net davant de la justícia, però que, tocant a la legislatura anterior, deu moltes i moltes explicacions a la ciutadania. La trobada del Victòria era adient per a sincerar-se. Però la primera plana del conservadorisme, en comptes de mostrar un cert avergonyiment per la història del Cola cao o del Palma Arena, va optar per obsequiar-nos amb un grapat de perles que palesen molta barra.

Cospedal -la preposició que es posa davant el llinatge és un afegitó seu, potser per atreure les simpaties d'algun milionari menorquí- ha gosat afirmar que estem governats "per una macedònia de partits que pacta per no descobrir les corrupteles dels uns i dels altres". I González Pons, que la investigació judicial entorn de Can Sales Menor "s'està fent amb acarnissament i amb l'objectiu de danyar la imatge i el nom de Jaume Matas". N'hi ha per a llogar cadiretes. Qui degrada el nom de l'expresident del Govern és ell mateix. Qui vulgui conèixer l'arrel d'algunes de les corrupteles que faran història, que es deixi caure per Palau Reial, 10. Matas diu que vol declarar i no li ho permeten. "Deman que m'escoltin, però no m'han deixat". Més aviat s'atrapa un mentider que un coix. Els barroers de l'FBI agafen d'Internet el rostre de Llamazares per fer una rèplica actualitzada del de Bin Laden. Si necessiten fer-ne una de Pinotxo tenen el model a tocar de casa. Ja ho saben: a Manhattan, prop del riu Hudson.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Que el compri qui no el conegui, fa mes de 11 anys
Ja hi estam acostumats als calcs servils del castellà, i ens hauríem de desacostumar. Pinotxo, efectivament, és irrecognoscible pels italians. Però, d'altra banda, tampoc saben qui és en Mates, i crec que tant als de l'Alguer com als de Perpinyà poc els interessa qui és i allò que ha fet aqueix personatge. I tampoc no crec que sentin gran interés per ell els nordamericans, mentre no en faci qualquna de grossa per allà, si és que la hi deixen fer.
Valoració:6menosmas
Per pep, fa mes de 11 anys
ara ja ho saben
Valoració:2menosmas
Per pep, fa mes de 11 anys
Per si els de Perpinyà o l'Alguer teniu duptes. En pinotxo es en Mates
Valoració:6menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 11 anys
Pinotxo és un calc servil del castellà Pinocho. Si en italià és Pinocchio, pronunciat Pinócquio, en català hauria de ser Pinòcquio o Pinocqui. Ja podeu suposar que ni a Perpinyà ni a l'Alguer ningú sabria qui és en Pinotxo dels orgues.
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris