nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

Els alemanys i el català

L'abril del 2009, el setmanari en alemany Mallorca Magazin va preguntar als lectors en una enquesta per internet com valoraven les llavors noves mesures lingüístiques del Govern balear. El resultat va ser que un 10% les considerava com a necessàries per no perdre aquest bé cultural que representa el català; pel 42%, les normes existents per fomentar l'idioma ja eren suficients, i un 48 per cent les rebutjà perquè el català, en opinió seva, ja tenia massa importància a les Illes. No va ser una enquesta tècnicament representativa, però reflectia molt bé el pensament dels alemanys a Mallorca. Un creixent nombre de germànics se sent incòmode amb les mesures per fomentar el català. I no són pocs els que no amaguen el rebuig total a qualsevol projecte de normalització linguística.

Per dir-ho amb franquesa: no existeix una actitud única entre el col·lectiu dels residents d'Alemanya (o d'altres països d'Europa). Els meus compatriotes formen un dels grups més grans d'alumnes en les classes de català que ofereixen les institucions illenques i molts d'altres entenen totalment la necessitat històrica dels mallorquins de recuperar el seu idioma, encara que no el vulguin aprendre. Però també n'hi ha que valoren l'idioma com una mercaderia: per a què serveix el català si "només" el parlen 14 milions de persones a tot el món?

Però no s'ha d'anar tan lluny. Per molts alemanys, el rebuig té causes simplement pràctiques. Abans de viatjar a Mallorca per establir-s'hi s'han preparat amb cursets en castellà. Com que la majoria és d'edat avançada, ja els ha costat bastant. I ara, a Mallorca, els demanen aprendre un altre idioma, com si això no fos res. La reacció: "sense mi!". I l'enuig és gran quan es dirigeixen, orgullosos dels seus coneixements en "spanisch", a institucions públiques i els contesten exclusivament en català. Són aquestes situacions les que creen una aversió cap al català.

I hi ha una altra explicació. L'alemany a Mallorca se sent molt europeu. La idea d'una Europa comuna no li quadra amb el nacionalisme creixent en les regions. I no s'ha d'oblidar que després de l'era nazi la paraula "Nationalismus" sona molt malament a Alemanya. Abans de córrer el risc de fer el problema més gran del que és, s'ha d'afirmar que els problemes lingüístics en la vida quotidiana són escassos. Em tracta malament el forner perquè no li parl en mallorquí? Sens dubte que no. La majoria dels mallorquins entén perfectament per què els nous residents normalment es limiten a parlar només en castellà. De fet, això sí que es pot demanar a una persona que decideix canviar de país: que aprengui almenys un dels idiomes oficials.

Mai no entendré que hi hagi alemanys que després de viure durant deu anys a Mallorca tot just coneguin el castellà del menú d'un restaurant. Com ens hi podem aproximar? Prenent les coses amb calma, intentant que un entengui l'altre. Entendre, per exemple, que al ciutadà alemany li sembli mes útil començar amb el castellà. Entendre que li costa acceptar la línia oficial en temes lingüístics, quan els mateixos mallorquins no s'hi posen d'acord (per no parlar dels castellanoparlants procendentes de la Península o d'Amèrica del Sud). Entendre que no es pot difondre un idioma per la força, perquè això només duu rebuig.

S'han de trobar noves fórmules per a la normalització, idees fresques, com cursets sense barreres, alegres i oberts a tothom. I el ciutadà alemany, per part seva, ha d'entendre la importància del català per als mallorquins, entendre que és un bé cultural important. I, després, fer una experiència hermosa: parlar unes paraules -un "bon dia", "molts d'anys", "adeú",...- i comprovar com serveixen no solament per comunicar-se, sinó també per obrir el cor del veí. Un començament.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 7
Siguiente
Per aila, fa mes de 11 anys
Comentaris ridículs, plens de complexes i tòpics. El nacionalisme més patètic.
Valoració:-10menosmas
Per divers, fa mes de 11 anys
A aquests alemanys i espanyols el que els passa és que no poden suportar que l'anglès els passi per davant, i com que no són capaços de plantar-li cara sense fer el ridícul, llavors es dediquen a trepitjar els qui ells consideren inferiors.
Valoració:11menosmas
Per Jan'hihaprou, fa mes de 11 anys
A aquests alemanys i espanyols que valoren l'idioma com una mercaderia: el català serveix perquè no ens sentim esclaus a la nostra terra i no ens importa comparar milions; és la llengua nacional, l'estimam i, per això, la usam.
Valoració:4menosmas
Per joan, fa mes de 11 anys
ok josep pla, llavors deus voler dir que el nacionalisme espanyol es una bufa, no?, o no?, o aquest nacionalisme si que es bò, i són els altres de nacionalismes els dolents i els que no tenen raó de ser?
Valoració:2menosmas
Per transcriptor, fa mes de 11 anys
El gener de 1939 entra a Barcelona poc després que les primeres forces franquistes, al costat de Manuel Aznar i d'altres periodistes, per a fer-se càrrec de la direcció del diari La Vanguardia. Entre febrer i abril d'aquell any esdevé sotsdirector del diari, el qual queda sota la direcció d'Aznar. (De la biografia de Josep Pla)
Valoració:2menosmas
Per Josep Pla, fa mes de 11 anys
El nacionalisme és com una bufa ,només agrada al que la molla .Salut
Valoració:-8menosmas
Per vaig fArt!!!!, fa mes de 11 anys
RAUS, només ens faltava aquesta, no en tenim prou amb els espanyolarros colonitzadors que ara també hem d´aguantar els caps-quadrats i encara els hi hem de posar un somriure. Au, cap a ca seva uns i altres estic fart de haver de ser sempre jo el tolerant, fart.
Valoració:2menosmas
Per Francesc (Menorca), fa mes de 11 anys
"Entendre que no es pot difondre un idioma per la força, perquè això només duu rebuig. "

Ha de saber aquest home que, si parlen castellà tant els alemanys residents a Mallorca com els mallorquins de socarrel, ho fan simplement perquè el castellà, encara avui, hi és imposat a Mallorca. I no se'n queixen d'aquesta imposició bàsicament perquè -com les imposicions ben fetes- no la veuen o no s'hi veuen amb cor d'enfrontar-s'hi.
Valoració:8menosmas
Per Sebel·lí, fa mes de 11 anys
Els paparrons i companyia, a més de la síndrome d'Estocolm, pateixen una mica de masoquisme. Vénen a provocar per aquí amb uns dois més suats que l'aixella de la Terremoto i no fan més que rialles.
Valoració:5menosmas
Per Oliver, fa mes de 11 anys
Hem de fer que el català sigui imprescindible per a viure a la nostra terra. Hem de demostrar-los que és útil i necessari no canviant de llengua. N'hi ha que giren la llengua servilment i s'enganyen i justifiquen dient que ho fan per educació; però només és submissió.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 7
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris