algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Cosmopolitisme

He tengut accés a una entrevista a Montserrat Guibernau que va publicar el diari El singular digital fa un parell de setmanes. Montserrat Guibernau és una catedràtica de Ciències Polítiques del Collage Queen Mary de la Universitat de Londres. El motiu de l'entrevista n'era la recent publicació del seu llibre Per un catalanisme cosmopolita. En aquesta obra la professora recomana als partits polítics catalans que incorporin a la seva ideologia el cosmopolitisme, entès com una nova dimensió ètica, com la consciència de viure dins un món global i defensar la igualtat i la llibertat per a totes les persones del planeta. Quan l'entrevistadora li demana més concreció sobre aquest punt, Guibernau contesta que ser cosmopolita, des d'un punt de vista filosòfic o ètic, vol dir que es creu en la igualtat i la llibertat de les persones independentment del seu lloc d'origen i, si aplicam aquesta idea al terreny de l'economia significa un rebuig a l'explotació, de la mateixa manera que tampoc no hi té cabuda la discriminació a les dones o a la gent gran.

També hi afegeix que el cosmopolitisme està lligat a la defensa d'una justícia social arreu del món, del respecte per les diverses cultures i a la creació d'institucions internacionals que intenten garantir la igualtat i la llibertat de les persones pel sol fet de ser-ho. Un exemple recent n'és la creació del Tribunal Penal Internacional. El tema l'he trobat força interessant i m'ha fet pensar. El cosmopolitisme, tal com el planteja Montserrat Guibernau, no té res a veure amb el que fins ara ens pensàvem que era. Una persona cosmopolita era aquella que havia viatjat molt, que parlava una partida d'idiomes i que coneixia molts de països i cultures diferents. Amb la nova definició, el cosmopolitisme deixa de ser una situació personal i passa a ser una ideologia política radicalment democràtica. I dic democràtica en el sentit d'atorgar a tothom els mateixos drets, independent del seu lloc d'origen i del que ha triat per viure.

Des d'aquesta perspectiva podríem dir que el nou cosmopolitisme entronca amb projectes com el del comerç just o amb algunes de les reivindicacions d'aquells que al seu moment varen ser anomenats els antiglobalització, una terminologia poc afortunada, des del meu punt de vista i, per tant, no és tan nou com això. Es tractaria de pensar globalment, d'aplicar la dita "el que no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú" a tothom i a tot arreu. Fins ara estam acostumats que les diferents institucions públiques només miren, quan ho fan, pels interessos dels seus administrats i no els fa res que els altres ho passin malament, pateixin discriminacions o siguin explotats laboralment, fins al punt que la majoria d'estats de l'anomenat primer món fan servir els fons que destinen a la solidaritat internacional per aconseguir avantatges competitius per a les seves empreses o forçar la consecució dels seus interessos, la qual cosa sovint té conseqüències desastroses per aquells que suposadament n'haurien d'haver obtingut un benefici. Tanmateix pens que l'única manera que s'adopti una ideologia d'aquest calibre seria amb la pressió d'uns ciutadans i consumidors plenament informats i conscienciats que exigissin que no es cometin injustícies amb ningú ni se'ls exploti de cap manera, malgrat que això significàs que nosaltres ens haguem d'afluixar de qualque cosa. I no sembla que això passi d'avui per demà.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Kalodian, fa mes de 11 anys
Més de 80.000 persones a Palma no tenen drets polítics, ni drets laborals. Fan feina , cotitzen a la Seguretat Social, però no tenen dret a decidir res. Potser que el seu vot alteràs per a bé i significativament el panorama polític que tenim, perquè pitjor és impossible..
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris