lluvia ligera
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Charly no és problema, és anècdota

Tot i que no tenia cap dret a anar-hi, la direcció del PP balear s'equivocà en no convidar el dissident Carlos Delgado a la interparlamentària. Perderen l'oportunitat que Rajoy, sobretot quan parlà de la corrupció, li pegàs una bona passada amb eixut. No hauria fet falta citar-lo pel seu nom. Hauria estat suficient que hagués vist com el president estatal donava tot el seu suport al líder autonòmic. També qualque paraula de menyspreu de Rajoy envers els individus de Calvià que per presidir el PP són capaços de destruir-lo també hauria fet efecte.

Bauzá i el seu entorn es prenen massa seriosament el novillero de Calvià. Ben mirat, Delgado no és un problema, és una anècdota divertida d'aquelles que donen videta i salsa a un partit. Pres a broma, Charly és sor Citroen, l'alegria del sembrat..., i així l'han de veure.

De personatges com ell, n'han existit sempre. I a dojo. Però s'ha de tenir alçada i amplària de mires per deixar-los al seu lloc. El 1951 Winston Churchill anà a sopar a l'hotel Savoy de Londres amb alguns diputats crítics del seu partit. Eren delgaditos, que el temps i el vent han esborrat de la memòria. Churchill n'escoltà les queixes i protestes (en realitat la seva ambició desfermada). Amb això, el cambrer serví el púding de les postres. Churchill mirà el púding i el veié una mica esfondrat. Mirant els delgaditos digué: "Cambrer! S'endugui aquest púding! No té arguments!". Així, sense una mala paraula, despatxà aquells insolidaris. Tot Delgado cau pel mateix: no té discurs, no té arguments, no té dialeg. L'ambició li vessa. I d'aquí a l'odi només hi ha una passa. És un púding esfondrat. Fa riure.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris