algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
13°

Això dels himnes

Des d'aquestes mateixes pàgines, parlava l'amic Jaume Corbera el passat quatre de gener, en un assenyat article titulat "No hi ha país sense himne". L'havia motivat la celebració a Maó de la gala de la Nit de la Cultura per part de l'Obra Cultural Balear, on no s'havia pogut cantar un himne de les Illes Balears per la senzilla raó que no existeix, encara. Ni punt que jo sàpiga.

Comentava en Jaume el fet que les comunitats de Castella i Lleó, Múrcia i Balears són les úniques de tot l'estat espanyol que no en tenen, d'himne propi oficial. I es dolia per la part que ens pertoca a nosaltres.

Una vegada paladejat l'article en qüestió, se'm remogué l'íntim corcó d'això de les cançons amb una música aferradissa, ascendides a lloa de part o banda, moltes vegades inicialment per la bona voluntat d'un grupuscle, anant paulatinament expandint-se i popularitzant-se fins arribar a assumir categoria d'himne talment, oficial i tota la pesca, com passà a l'illa de Mallorca amb el bell poema La Balanguera d'en Joan Alcover.

Però clar, ni a Menorca ni a Eivissa no els vénguis amb balangueres, que no volen sentir-ne ni el perfum. Al meu parer la culpa la té el centralisme històric de Mallorca respecte a les altres illes, més antigament que no ara, l'haver de dependre, que per a qualsevol gestió, o llicència, o plet, o fins i tot per segons quina intervenció quirúrgica, havien de passar pel tub i venir aquí, a Palma. Els setantes vaig fer feina quatre anys a Eivissa i els puc garantir que no passava setmana que no hagués de sentir el maleït, racista, fastigós acudit aquell: "Saps per què els EUA tenen els negres i noltros els mallorquins? Perquè ells triaren primer...!". I reien, ells, però ja es poden imaginar vostès on tenia les rialles, jo.

He fet una immersió dins el saberut Google i els puc assegurar que n'hi ha de cançonetes parides amb aquesta intenció concreta, de ciutat, de poble, d'agrupació, de barriada... Amb una paraula, a balquena. Algunes, sense anar més enfora, com l'himne de Sineu, el meu, nostre, vostre poble, lletra de l'autoria de don Joan Rotger, el canonge historiador, que entre èpiques enceses, alguna bravejada escaient o no, i rimes diverses, ve a dir que com aquí res de res, i qui ho vulgui comprovar que s'acosti. La primera estrofa diu talment: "Quan l'Illa d'Or naixia/ content digué el bon Déu:/de viles enriquides vull que sia/ i de quantes amb la dreta n'escollia/ la prima fou Sineu". I ben bé, què no és ver?.

Però entre els que he pogut glapir, l'himne més impactant, per tant excés de motius que els deix a la consideració del lector, perquè hi posi els qualificatius que li doni la gana, és l'himne de Maó. Bono, no, millor dit: de "Mahón". És en castellà i diu exactament així, paraula, no m'invent res: "Es Mahón (O himno de Mahón)/ (Popular menorquina)/ Es Mahón/ una ciudad hermosa y galante/ tiene comodidades de una ciudad grande/ hay comercios de gran importancia/ juzgado de primera instancia/ y una hermosa electricidad.// Mahón tiene muchachas bonitas/ hay boticas, hay cafés/ hay teatros y buenos paseos/ y un puerto de mar al pie./ (Volver atrás)". I llests de feines.

La primera vegada que l'he llegit se m'ha quedat la mateixa cara de babau bajoca del que presencia un accident de trànsit, posem per cas. Semblava impossible. Però no, era ben real. Després, amb una telefonada algú m'ha bufat a l'orella que sí, que es canta tots els anys, en fa una vintena llarga, a la plaça de la Parròquia, al principi i final de les festes de Gràcia, durant el "Jaleo", pomada va, pomada ve. Que procedeix d'"Es Gijón" un himne importat a mitjan del segle passat, i assumit i ventilat per "Iniaciativa Cívica Mahonesa" sobretot, cosina germana del "Círculo Balear" per cert. Les coses que arribarem a saber, punyema.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Toni, fa mes de 11 anys
Realment aquesta cançó és la única cosa que suprimiria de les festes de Maó. Però bé, abans d'escoltar-la et prens un bon grapat de pomades, et fitxes amb una dona guapa (que hi ha moltes) i amb un poc de sort no la sents.

Pareix mentida que un poble com el menorquí que ha fet tant per la nostra cultura la pugui aguantar. De totes maneres sempre hi ha coses pitjor com donar l'herència als espanyols!!!
Valoració:6menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 11 anys
La primera vegada que per IB3 en vaig veure la retransmissió i vaig sentir com el batle i la pregonera el cantaven no m'ho podia creure.
El que no sé és si el públic cantava o estava tan empegueït com jo davant una mostra de provincianisme tan gran.
Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris