algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Celebracions per una pinta rompuda

Ara tots ens hem de felicitar perquè tenim un govern que, abans de fer les coses, reflexiona, consulta, s'ho pensa, dialoga... Al contrari dels governs que no són sensibles més que a la crida dels rèdits que deixen les grans obres i altres comandes, el nostre ha arribat fins al cor de la democràcia i posa a debat cada pam de territori, cada euro del pressupost, cada alè del futur. Saviesa i aprofundiment en la democràcia. Podem estar tranquils. És més, podem felicitar-nos els uns als altres quan ens topem pel carrer. Felicitats, Pedrona. Estàs d'enhorabona, Miquel. Bravo, Lluís. Som els millors, Encarna. Quin goig, Llorenç. Congratulacions, Margalida. I és el moment de sentències com Errare humanum est i, en lloc de continuar amb sed perseverare, diabolicum, diguem "però rectificar és de savis". Novament la saviesa. Aquest govern, començant pel seu capità, és savi. Podem anar a jeure ben tranquils, qui ens governa sap el que fa. És savi. Quin conhort.

Mirau, germans, com la bona nova ha amarat el cor dels illencs, mirau com tothom celebra l'adveniment de la Saviesa al bon govern de la regió. Recuperem les batalles florals, convoquem els poetes perquè cantin tota aquesta meravella. Da nuces pueris.

...Alterant la placidesa del son, com una mosca insistent, una pregunta comença a sobrevolar aquest clima de calma i de confiança: i si s'ha hagut de rectificar de manera tan fastuosa i exemplar, què es deu estar decidint en aquest moment perquè doni novament oportunitat de rectificar d'aquí a uns mesos? En quina barbaritat deuen treballar algunes conselleries per demostrar més endavant el caràcter dialogant del govern?

No, les coses no es deuen plantejar com un joc d'aquesta mena. Es deu tractar d'una simple coincidència, però és curiós que quan el president Francesc Antich anuncia que tornarà a optar a la presidència del govern de les Balears, el primer que passa en el panorama polític regional és que algú desactiva allò que sens dubte era una bomba de rellotgeria: afectava, com Son Espases, el territori en la seva fisicitat i com a concepte; i, sobretot, també com Son Espases, enterrava aquell esperit que omplí de vent les veles electorals la primavera del 2007.

Almenys amb el que tenim més a prop, no ens hauria de passar que un encert com és el de la rectificació ens faci perdre de vista els errors que hi han menat. Un poble adult (?) ha de saber manejar-se amb les contradiccions generades per la complexitat de les coses. El gaudeamus per les rectificacions no ens ha de fer oblidar les imperícies, les mancances o fins i tot la malvolença, si n'hi hagués, dels qui ara es veuen obligats a redreçar el rumb: tot plegat a costa dels eraris públics. En una empresa privada, algú hauria de pagar per uns errors tan costosos.

En fi, se'ns ha romput una pinta i ara celebram, encantats, que en tenim dues. Vigilem que en el futur ens puguem pentinar -si ens lleu o ens ve de gust. Les pintes no es poden rompre indefinidament i continuar conservant el seu nom. I menys encara les seves funcions.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris