nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

Pinten bastos

Google ha anunciat que està ponderant tancar la seva divisió de la Xina. Bé, si va a dir veritat, el que de debò ha fet Google és amenaçar amb aquest tancament. Hi ha moltes lectures possibles d'aquesta situació, però potser la que és més engrescadora és la que situa aquesta escaramussa en el context d'una de les primeres guerres del futur, els camps de batalla de les quals, segons se'ns ve anunciant des de ja fa estona, seran els espais digitals que les xarxes, amb Internet al davant, han anat creant.

Òbviament n'hi ha que prefereixen parlar de manca de llibertats a la Xina, començant per la d'expressió, i de com això és plasma amb la forta censura que el govern xinès ha establert a Internet. Però tot i que aquesta és una lectura molt lícita, no deixaria de ser bastant parcial i esbiaixada, atès que ara fa uns anys, quan Google va decidir obrir-se al mercat xinès, no va tenir gaire manies a autocensurar-se, de tal manera que els resultats de les cerques fetes des d'allà no contemplaven aquelles coses que el govern xinès "no considerava convenient" que poguessin ser conegudes pels internautes d'allà.

Diuen ara que hi va haver un fort debat intern a Google sobre la conveniència o no d'acceptar aquestes restriccions, un debat que es va fer sota la pressió de l'apagada total del cercador a la Xina, decretada pel govern xinès d'un dia per l'altre, sense preavís de cap casta. Està clar que el potencial d'aquell mercat que començava a emergir en aquell moment no va ser gens aliè al fet que guanyés l'opció de sotmetre's a la censura i, encara que a un ritme sensiblement més lent que a la resta del món, la quota de Google a la Xina anava creixent, fins al punt de justificar l'obertura d'una delegació a Beijing, per a la qual havien contractat el bo i millor que varen trobar.

Què és, per consegüent, el que ha canviat en aquest panorama i que ha duit Google a anunciar que està ponderant tancar la seva sucursal xinesa? Doncs tot indica que la cosa ve d'un atac cibernètic massiu que van experimentar els servidors de Google -fet des de comptes de Gmail a la Xina- i els d'altres empreses del sector -incloent algunes químiques- cap a mitjan del passat mes de desembre.

Un atac que semblava -en el cas de Google- anar dirigit contra els comptes de Gmail d'activistes per les llibertats i drets humans a Xina i que sembla que haurien pogut comprometre la seguretat física de militants d'aquests moviments, però que, una vegada analitzat amb detall, té més la pinta de ser una operació d'espionatge industrial a gran escala, diuen que orquestrada pel govern xinès, cosa que és molt difícil de demostrar, sigui dit de passada, però que ha posat en qüestió la fiabilitat dels servidors de Google, un dels aspectes essencials del seu negoci, ja que si aquesta fiabilitat no està garantida, resultarà molt difícil, per exemple, que determinats usuaris -especialment els corporatius- facin servir el Gmail com a gestor del seu correu.

I tot indica que han fet comptes i que prefereixen abandonar els 300 milions de dòlars de negoci que tenen a Xina -una ínfima part del volum total de negoci de Google- abans de posar en risc un dels pilars del seu funcionament. La decisió de Google ha estat ben rebuda des de sectors normalment crítics amb la seva gestió, com l'Electronic Frontier Foundation, la qual, com molts d'altres, veu que les eines digitals també comporten valors i no acabava de veure clars de quins valors es tractava en el cas de Google, en general, i la seva actuació a la Xina, en particular.

Però tot plegat, el cas de Google no deixaria de ser un avís més del que molts analistes veuen com una invasió incruenta dels Estats Units per part de la Xina, ben igual que fa uns anys es van detectar símptomes d'una invasió econòmica japonesa, a través de la compra d'empreses i d'edificis emblemàtics nord-americans. Fins i tot alguna sèrie de televisió ho planteja obertament, com és el cas de Boston Legal, els guionistes de la qual van emprar -per acomiadar la sèrie- la compra per part d'una companyia xinesa del potent bufet d'advocats que n'era el leitmotiv.

Ho presenten de forma més aviat caricaturesca, però ja se sap que no hi ha res com l'humor per plantejar problemes reals i seriosos. Deix per a un altre dia parlar de rebel·lions populars guiades per programari capaç de saltar el gran tallafoc xinès, el qual vindria a ser la Gran Muralla dels nostres dies. I, també, les metàfores associades.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris