algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
14°

El problema de ser pocs

La demografia és a les disputes polítiques el que una bona xarxa d'espionatge és a les grans guerres: l'element que et permet prendre un avantatge quasi definitiu a l'enemic, l'estratègia subtil que et permet derrotar-lo sense que a penes se n'adoni -o el que ve a ser el mateix: no deixant que se n'adoni fins que ja és massa tard.

Dels conflictes etnoreligiosos i/o politicoculturals que avui pertorben la pau del planeta, n'hi ha una bona partida en què l'aspecte demogràfic està jugant, i jugarà encara més en el futur, un paper clau, decisiu, que decantarà la balança -la victòria, la supremacia o fins i tot l'exclusiva supervivència- a favor d'un dels dos, o dels diversos, bàndols en lliça.

Israel, per posar un exemple controvertit i penosament emblemàtic, ja pot sentir una immarcescible vocació de poble elegit, ja es pot sustentar d'un passat tràgic i èpic a parts iguals i ja pot disposar d'uns serveis secrets d'elit, d'un exèrcit armat fins a les dents i d'un arsenal nuclear impropi d'un Estat tan poc populós, que, tanmateix, mentre els arabomusulmans segueixin criant com a conills, tindrà al davant un horitzó ben pelut i ben fosc (és per això que el govern hebreu, conscient de la importància del factor demogràfic, fa anys que està duent a terme unes polítiques que pretenen incentivar l'arribada al país de jueus provinents d'arreu del globus, creant així un popurri de gent -russos i etíops a balquena- que alguns vaticinen explosiu o insostenible).

De la mateixa manera, els probritànics o unionistes d'Irlanda del Nord ja poden comptar amb el suport indeclinable, fort i lleialíssim de la gran mare Anglaterra, que, tanmateix, mentre no igualin el ritme de fertilitat dels catòlics, indefectiblement aniran perdent terreny -possibilitats de triomf- en la lluita que els enfronta des de fa dècades als republicans o independentistes.

Tot això, és clar, per no tractar situacions més problemàtiques i properes: crec que va ser l'incombustible Fraga Iribarne qui va anunciar que el problema de Catalunya es resoldria repoblant-la de murcians i d'andalusos. (Pel que fa a aquest tema, tan coent com complex i delicat, cal aclarir que Fraga només l'encertava a mitges. Vull dir que, des del punt de vista del nacionalisme espanyol, el problema de Catalunya -o, a un altre nivell, el de Mallorca o les Balears en el seu conjunt- s'està resolent no perquè hagi estat "repoblada" per masses ingents de murcians i d'andalusos -o, actualment, de sud-americans, de marroquins i de pakistanesos-, sinó sobretot perquè no s'ha permès a les autoritats del territori de gestionar-ne la integració).

Sigui com sigui, la tragèdia de ser pocs no només es fa palesa en qüestions de macropolítica o de conflicte obert entre religions i cultures. En un article publicat fa un parell de setmanes, reproduïa la resposta que va donar un dels màxims responsables del canal televisiu -també productora- HBO quan li preguntaren si no estava preocupat pel fet que els seus serials podien resultar massa sofisticats i crus per interessar a l'americà mitjà. El productor va replicar: "A l'americà mitjà que li donin pel cul".

A primer cop d'ull, sembla una resposta de valent quasi temerari; ben mirat, és la resposta d'un lúcid astut que sap que juga sobre segur. Els EUA tenen una població de 350 milions de persones, de les quals 300 entrarien dins la categoria d'americà mitjà (o baix). Això vol dir que les agosarades meravelles creatives de l'HBO poden arribar a un públic de 50 milions, sense comptar els milions que hi ha a l'estranger... ¿Potser una de les desgràcies de la cultura catalana és que mai cap dels seus màxims responsables no es podrà permetre de dir una frase com aquella?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris