algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

El coratge del president Antich

Les darreres setmanes hem pogut llegir als diaris i escoltar a ràdios i televisions tot un seguit de qualificacions (o desqualificacions...) sobre l'actitud del president Antich davant problemes concrets amb els quals s'ha hagut d'enfrontar. Se li demana, al president, "valentia", "coratge" i "decisió", tot esperant respostes immediates i dures que remarquin un posicionament que, també es comenta, hauria de ser més ferm. Recordin assumptes com la crisi d'UM i el seu encaix en el govern, tot el que ha envoltat el finançament de la comunitat o, ara mateix, tot allò que afecta la cogestió aeroportuària.

Confés que estic cansada d'aquests apel·latius al president, talment com si es tractés d'una persona paralitzada i sense capacitat de reacció. Més que res perquè els que defensen aquestes tesis sembla que qualifiquen un president com a "valent" o decidit si fa coses que es veuen molt, que són molt cridaneres, o si genera grans titulars mediàtics. L'escola de l'expresident Matas, en aquest sentit, ha calat entre alguns tertulians i opinadors.

Jo record, en el Parlament, la curiositat de tots els mitjans i de bona part dels diputats per conèixer quina seria la sorpresa de Jaume Matas en els seus discursos de l'Estat de la Comunitat: quin conill es trauria del capell, si provocaria més o menys exclamacions, si generaria una portada de premsa... i s'oblidaria a les quaranta-vuit hores. Igualment, no crec que sigui recomanable treballar amb presses, amb velocitats excessives, tot sigui per quedar bé o per fer veure que "es fan coses". "Aquest president és bon al·lot... però no fa res", és, de vegades, un comentari que se sol escoltar per part de gent generalment ben informada en el món polític. La gent del carrer, i pel meu lloc de feina en passa molta, que no té aquesta mateixa percepció ni defineix el president precisament així.

D'entrada, gestionar un pacte de govern tan complex requereix una qualitat important que massa sovint també s'ignora: la paciència, la serenor, el fet de saber destriar el caramull d'informacions que arriben i que cal ordenar per eludir, el màxim possible, les distorsions. Quan es treballa amb moltes formacions polítiques i cal donar respostes assossegades i mesurades, s'ha de fugir de la impaciència, de la rapidesa motivada pels requeriments mediàtics i per les pressions dels mateixos actors de l'escena política.

Molta gent de carrer pensa que, amb això, el president presenta enormes virtuts: mentre que la majoria dels mortals hauríem enviat a porgar fum molts dels posicionaments que hem pogut veure, el president ha sabut mostrar-se tranquil i reflexiu. El mateix es pot dir quant a les respostes aportades davant els casos de corrupció. "Canya!", diuen molts. Tal vegada és el més senzill, el que el cos pot demanar en un moment determinat. Però la posició institucional del president ha estat i és de patent elegància: que parlin els jutges, mentre es dirimeixen les causes.

Quant a la possibilitat de governar en minoria, trencant tots els ponts possibles de col·laboració amb els socis, el president ha adoptat una estratègia igualment sensata: "un bon soci", ha dit per qualificar el Bloc; "Mallorca", per definir el que li ve al cap si li demanen per UM. Mesurat i concís, aquestes posicions són tan valentes, tan coratjoses, com les contràries: suposen pensar en clau institucional, tenir al cap un sentit clar de governació i fugir de qualsevol posició que impliqui tensionar, encara més, l'escena política fins a nivells irrespirables.

Antich és una persona valenta. La seva trajectòria política i personal ho avalen. En moments difícils, quan era considerat perdedor, el seu tarannà féu possible resistir en circumstàncies difícils. I surar i seguir endavant. Ara, acaba d'anunciar que es tornarà a presentar el 2011 a les eleccions. Amb aquesta declaració, acaba d'esclafar alguns opinadors que, una vegada més, el definien com a poc decidit: confiaven que el serial d'una possible substitució d'Antich provoqués un cisma dins del PSIB.

No ha estat així, i Antich pilotarà, una vegada més, el projecte socialista, amb la virtualitat de disposar de tot l'engranatge d'un partit al darrere, una cosa que a Balears ningú no pot dir en aquest moment; hi està inclòs el PP amb en José Ramon Bauzá, una bona persona que tindrà a les pròpies files conservadores més dificultats de les que, segurament, es mereix. Si Antich torna a governar, ho farà amb la mateixa senzillesa i compostura com, també, ha sabut perdre i enfrontar-se amb dignitat amb moments complicats. És aquesta, per mi, la principal mostra de coratge d'una persona.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Bla,bla,bla, fa mes de 11 anys
Bla,bla,bla,bla...
I què voleu que vos digui qui suca del mateix plat que el president...
Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris