nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
16°

Na Maria Martín i els pagesos

Na Maria Martín ha deixat una petjada mala d'esborrar. Aquesta és una qüestió que s'ha fet palpable de manera directa en aquests dies. Els que la conegueren, els que tengueren la fortuna de comptar-la com amiga, els pagesos que la tractaren, no han estat indiferents a la seva partida prematura.

La seva lluita amb la malaltia ha estat impecable, carregada d'humanitat i de coratge. Per un moment va semblar que la victòria es tombava de cap a ella, però al final res no va poder fer contra l'adversitat. Fins al darrer moment es va mantenir activa, positiva, amb el cap clar -més que clar, clarivident- treballant i posant tota la seva passió amb les persones, els llocs i les coses que estimava.

Na Maria va ser una persona sincera i animosa que va vessar il·lusió en tot quan va fer. Per això, ara que no la tenim, la seva figura torna gran de cada dia i es fa evident que el seu record continuarà viu per molt de temps. La seva activitat més coneguda ha estat la de periodista. Va escriure a la Ultima Hora i dBalears durant molt de temps, fent la seva feina a la delegació del Grup Serra a Inca. Sempre va demostrar una professionalitat a prova de bombes. Treballadora incansable, amiga de la veritat, va fer una labor que va anar més enllà de la simple informació.

Sense dubte són molts els que aquests dies la troben a faltar. La seva mort ha estat un fet mal d'empassar. Un dels col·lectius que més ha sentit el cop és el dels pagesos i de les persones relacionades amb l'agricultura. En Jaume Jaume, na Maria Morro, na Joana Melis, don Joan el menescal, en Tomeu Pastor, en Pere Solivelles de Gabellí, en Pep Solivelles, en Jaume de Son Prim, en Tomeu Torres de Son Marron i molts d'altres eren els seus amics. Amb ells es va interessar pels temes agraris i en va saber compartir les dificultats i els bons moments. Na Maria va mantenir una relació afectiva amb el món pagès i hi va prendre partit.

En especial, ha estat important el seguiment que va fer del Mercat de Sineu i de la seva gent. Va parlar amb els venedors, amb els pagesos, amb els responsables polítics, amb tothom, i va fer amics per tot. Gràcies a ella la cita setmanal del dimecres va ser molt més que l'assistència a un vell mercat pagès en crisi i va prendre una volada humana i encarada cap al futur.

El Mercat de Sineu va esdevenir un punt de trobada de persones que, des de punts de partida diferents, allà hi compartien sentiments i vivències. Gràcies a gent com ella aquell mercat, instituït per Jaume II de Mallorca l'any 1306, es va salvar en uns moments difícils, quan hi havia la temptació de deixar morir -com hem deixat morir tantes coses- un dels mercats d'animals vius més antics d'Europa i qui sap si del món, una supervivència extraordinària del nostre passat medieval que encara roman viva. La Sibil·la i la serra de Tramuntana són monuments importants, però la continuïtat d'un mercat pagès creat el 1306 també es mereix una cert esment. Però ja se sap que als mallorquins ens costa valorar les nostres coses.

Na Maria, en canvi, valorava prou la importància de la pagesia i del mercat de Sineu. Aquesta actitud la va dur a estimar els productes del camp i a donar-los a conèixer. No per cap localisme, sinó per coherència. Quan anava a una botiga o a qualsevol punt de venda ella sempre era la primera a interessar-se pels productes locals i a valorar-los. I si feia falta els defensava a capa i espasa, amb passió, perquè sabia que amb aquells productes hi anava la continuïtat de tot un món pagès que ella estimava.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per J. G., fa mes de 11 anys
Som molts els que anyorarem na Maria, encara que no siguem pagesos. Era una dona amb una simpatia natural i un coratge extraordinari excel·lents. Ens ha donat una lliçó de vitalitat exemplar.
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris