nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
15°

“Cuidar dels animals no és treball de sant Antoni”

"Sinó de tots els humans, que n'hem de donar testimoni". Així ho cantava, en unes albaes de la benedicció dels animals, davant l'església parroquial de Xàtiva, el cantaor tradicional valencià Pep Gimeno, Botifarra. La importància i el sentiment d'aquesta festa és evident. Arriba en un moment clau per al cicle agrícola quan l'encant de l'espectacle únic del foc i el fum apinya els pobles de les Illes i de tots els Països Catalans, convertint la festivitat de Sant Antoni en la més important de l'hivern, molt arrelada en una societat en què tot gira entorn de l'agricultura. Les beneïdes són el centre de la celebració.

UNA FESTA TALLADA A LA MESURA D'AQUÍ. Parlant dies enrere amb l'artanenc Antoni Gili sobre la festa i els canvis que s'hi produeixen deia que "de Sant Antoni, tothom en vol un arrap". Segons el pare Gili, no si han de fer determinades provatures, com els piromusicals: "la festa s'ha d'adaptar als temps, però tira a tira, a poc a poc. Canviar una festa és un tir de mort cap a ella". Totalment d'acord. Per desgràcia, de cada vegada resulta més difícil veure ballar determinats dimonis. La gent els tapa i només se'n veuen les banyes. Quan la festa es folkloritza agafa molts de paràsits. I Sant Antoni, si no s'espolsa de l'esquena les adhesions forasteres n'arribarà a dur molts, de paràsits.

RELIGIÓS I REIVINDICATIU. El vell eremita reuneix encara les antigues advocacions populars per demanar protecció per als animals útils per a les feines del camp. Un abad del segle III que s'ha convertit en el patró de Menorca i de la pagesia mallorquina, així com el protector dels conreus, del camp i dels animals que conviuen amb l'home. També és el patró dels menestrals, traginers, manescals, ferrers, porquers, cerers, forners, pastissers, confiters, jugadors de cartes, fossers i empleats de funerària. L'invoquen contra la borradura dels infants i els herpes.

SANT ANTONI DEL PORQUET, EL PRIMER SANT DEL FRED. Específicament, el seu patronatge es refereix als animals de treball: cavalls, ases, mules, someres i també als porcs i les aus de corral; és a dir, els animals que tenen una utilitat per a l'economia domèstica. També exerceix la seva protecció sobre els ramats d'ovelles i cabres. Altres animals de companyia han agafat darrerament protagonisme. A mesura que anaven desapareixent els animals de feina, una multitud de cans, moixos, periquitos, tortugues i altres bestioles casolanes tanquen la desfilada en la qual reben la benedicció.

PER SANT ANTONI, UN PAS DE DIMONI. Mitja hora s'ha allargat el dia. "Per Sant Antoni de gener, una hora més pel traginer", diu el refrany. És la porta del carnaval i aquest dia començaven a sortir disfresses pels carrers. Les desfilades de carros engalanats constitueixen veritables rues i sobretot en moments en què el carnaval era prohibit, amb tota la càrrega de crítica social i política que permetia l'època.

Davall l'advocació de Sant Antoni s'han fixat nombroses celebracions i rituals de fertilitat i de purificació, propis del Carnaval. De fet, els foguerons constitueixen un ritual més de renovació i purificació.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris