El temps d'en Jaime Matas, quan dèiem, i amb raó, que la Direcció General de Política Lingüística no en feia ni brot, almanco passava una cosa: si agafàveu el Diari de Balears i pegàveu una ullada a la cartellera de cine, entre tots els films que es projectaven a totes les sales de totes les Balears, sempre n'hi trobàveu un, o dos com a molt, de marcats en fons gris. Volia dir que eren en català. Tota la resta, en fons blanc, eren en espanyol.

Però és que ara, que en teoria tenim un govern en mans "dels nostres", ni això: com en temps d'en Franco, totes les projeccions de cine són en espanyol. Totes. Quina llibertat de triar tenim els mallorquins d'aquesta manera?

En canvi, al Principat, el govern "tripartit" n'acaba de fer una de molt ben feta, que és un projecte de llei que farà obligatori que un 50% de còpies dels films siguin doblats o subtitulats en català. Això serà una passa endavant valenta per capgirar la inèrcia que va aconseguir el feixisme espanyol de tenir la majoria de la població avesada al cine només en castellà, que era -i continua essent a efectes pràctics- l'única llengua assumida de bon de veres per l'Estat com a pròpia. Un bon avanç en qualitat democràtica, contra la marginació dels espectadors catalanoparlants i a favor de la llibertat individual d'aquests de poder triar, senzillament triar, en quina llengua volem sentir el cine.

Llevat del partit franquista, totes les forces polítiques del Principat hi estan d'acord. En canvi, els exhibidors i distribuïdors van esmussos i estan mal a pler amb la llei. Tenen por d'haver-se de desmotlar per redreçar l'actual situació discriminatòria dels ciutadans catalanoparlants. Bé, s'hi hauran d'avesar. Per molt que tenguin negocis privats, fan un servei al públic. Igualment es varen haver d'adaptar els propietaris de restaurants, per exemple, a la normativa que hi regula el dret dels qui no tenen fumera a poder triar seure a una taula enrevoltats de fum o amb l'aire mínimament net i alenador.

És ben hora que els qui viuen de la política, almanco els qui, com a mínim de boca, condemnen el franquisme, donin al dret de triar lliurement poder viure en la nostra llengua a la nostra terra tanta d'importància com al dret de fumar o de no fumar passivament, per dir tan sols un exemple. I més si aquests que en viuen, de la política, es fan passar per defensors dels drets i de les llibertats individuals dels catalanoparlants.

No trobau que passa d'hora que a les Balears també tinguem, urgentment, una llei que garanteixi als mallorquins la llibertat individual de poder triar veure el cine en la llengua oficial, pròpia, històrica i natural d'aquesta terra?