bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Tenim

Tenim el mar, que pertot ens envolta, que pertot ens atrapa, niu d'antics pirates, d'antigues llegendes que encobeïen antics monstres estrafolaris, cau del solitari vell marí. Tenim sol a balquena, sobretot a l'estiu, com a reclam de milions de turistes que any rere any vénen a cremar-se la pell, a beure cervesa i a fer col·lecció d'aquestes polseretes tan modernes que es diuen del tot inclòs. Tenim muntanyes, la majoria repartides per la noble serra de Tramuntana, on pasturen els bocs banyuts, els intrèpids excursionistes i els caçadors oportunistes. Tenim les nits estelades, quan la boira i el fum contaminant ens ho permeten. Tenim el monestir de Lluc, punt d'encontre amb l'espiritualitat per excel·lència, lloc de peregrinació per a tothom qui cerqui la pau interior, ni que sigui per unes hores. Tenim la Seu, monumental i esplendorosa, plena de gàrgoles alades, petrificades, cuirasses d'un cor en letargia que un dia glatirà fort i les despertarà.

Tenim el monestir de Sant Bernat, la platja del Trenc, la badia d'Alcúdia, les Fonts Ufanes, el cap Formentor, el port d'Andratx, el masseig marítim de Palma, el torrent de Pareis, les coves del Drac i el Drac de na Coca. Tenim les gloses i els éssers que les creen: els glosadors, que ja han començat a esmolar-se l'enginy per preparar una de les nits més màgiques de l'any: la revetlla de Sant Antoni. I, per descomptat, tenim també dimonis pertot arreu (deixau-me'n anomenar un que jo conec molt i vosaltres poc: nom Lluciferet i un dia decidí de fer un viatge del País dels Dimonis al País dels Homes. Ara viu entre nosaltres, a sa Pobla. Segur que algun dia, en alguna ocasió, tindré l'oportunitat de presentar-vos-el). Tenim ses Rondalles (com a fidel mostra de la riquesa del català oral dels nostres avantpassats, no pas com a símbol d'enfrontament idiomàtic, com defensen els sectors més sectaris dels grups gonelles i blavers) recollides per Mossèn Alcover, fidel defensor de la nostra llengua i de la seva unitat.

Tenim bon vi, el pa amb oli i els ous amb tomàtiga, el llom amb col i les albergínies farcides, el pancuit, la sobrassada, els botifarrons, les panades, els cocarrois, els crespells, les ensaïmades, els robiols, les coques de trampó, les espinagades i una infinitat d'altres deliris culinaris. Tenim aversió al maltractament cap a l'ésser humà, també al maltractament animal, sobretot a les corrides de toros, per això ens n'estam plantejant la prohibició en tot el nostre territori (això no és del tot cert, simplement és una llicència literària que molts de vosaltres segur que em permeteu), prenent com a exemple la iniciativa del Parlament de Catalunya. Tenim artistes a voler: pintors i escultors, arquitectes i decoradors, músics i malabaristes, agitadors culturals i lliurepensadors, filòsofs i psicòlegs, i escriptors. I poetes de totes menes: d'aquells que fan poesia escrita i d'aquells que converteixen la seva vida en un gran poema. No ens oblidem que també tenim polítics (bé, aquest petit i insignificant punt negre el podem deixar de costat, almenys en aquest article). Però, de què ens servirà tenir tantes coses si no arriba el dia en què la nostra col·lectivitat decideixi, d'una vegada per totes, de manera clara i decidida, apostar per la llengua que ens és pròpia des que el rei en Jaume posà petjada per primer cop en aquest nostre territori?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris