algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

El PP, l'esperança d'Antich

Francesc Antich serà el candidat número 1 del PSOE de la llista electoral autonòmica de 2011. Quina sorpresa, eh? Fa just un mes el president confessava a diversos periodistes que estava cansat i que s'estava pensant no repetir. Tal com servidor analitzà en un article recent, això volia dir que ja tenia decidit presentar-se i que esperava que li ho demanassin. Ho va fer la portaveu del partit i ell tot d'una acceptà. Res de nou sota el sol. Així que ja tenim candidat socialista a presidir el Govern l'any que ve. Un candidat que, vist com ha anat i va la legislatura, hauria de tenir la pràctica certesa que no repetirà de president. Però tal com estan les coses, qui ho sap. Assistim a una recta final de legislatura, ja plenament immersos en any preelectoral, que és insòlita. Ningú fa cap mèrit per guanyar. A veure qui la fa més grossa per perdre vots.

Deixem de banda UM, que és el partit que més bé s'ho passa i que pareix tenir el seu destí ja del tot escrit. Dels altres, a fe que el PSOE n'ha fet, de mèrits. Si, pel seu costat, la coalició esquerrana decidís dissoldre's, els mèrits arribarien a la categoria d'oposició amb un únic aspirant a suïcida. Però en la seva ànsia autodestructiva, l'esquerra no compta amb un factor sorprenent, per nou: el PP. Els conservadors, d'ençà que José María Rodríguez guanyà les eleccions internes de Palma, van de rota batuda. Demà arriba Mariano Rajoy a donar ànims al pobre Josep Ramon Bauzà. Falta li fa. Perquè des que Rodríguez ha irromput amb tota la seva tropa, els oficialistes no són capaços d'endevinar-ne ni una. Tot els surt tord. Havien preparat bé l'estratègia de successió, d'impuls a Bauzà i de tirar llast del passat matista. Per ventura recuperaran el seny.

Però en aquest mes i mig transcorregut des del nou ascens de Rodríguez al cel del poder intern del PP balear, el partit està fent aigua per totes bandes i el president es mostra incapaç de prendre un rumb clar. Ja ho dic, pot ser que demà Rajoy véngui amb instruccions clares. Tanmateix, els xous dels darrers dies auguren que, si no hi ha rectificació, els conservadors entraran en una dinàmica no tan bèstia com la d'UM, però déu n'hi do. Durant els darrers dies, Bauzà ha dit que no li feia "por" convocar unes primàries i, acte seguit, que convocaria un congrés extraordinari; i quasi al mateix temps el seu vicepresident i portaveu del partit, Miquel Ramis, deia que "no és prioritari" convocar ni una cosa ni l'altra, i, al cap de no res, la direcció filtrava que no convocaria cap congrés perquè no hi ha "prou unitat", com si un congrés hagués de servir per no triar; i, per si faltava res, surt, com no, Rodríguez despús-ahir -si no vols brou, idò jas tassa i mitja- i exigeix un congrés que sigui alhora unes primàries. Espectacular.

I això que encara falta sortir a rotllo en Delgado, que pareix mentida que no obri la boca, el pobre: a veure si serà vera que qui pot li ha dit que s'oblidi d'aventures polítiques amb doblers aliens. És possible que aquest espectacle del PP sigui quelcom diguem-ne tàctic, és a dir moviments en clau interna per arribar a pactes posteriors, i que en qüestió de dies o setmanes tot torni a la normalitat i tothom remi en la mateixa direcció. No seria la primera vegada. Però si fos real i els conservadors continuassin amb els dois, Antich tendria en el PP el seu més ferm aliat per continuar de president l'any que ve.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris