algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
13°

Villalonga en un Kindle

Se'm demana el parer sobre el llibre electrònic. En principi ho trobo un gran invent: sóc amic de tota mena d'estris digitals, m'entusiasmen els ordinadors, els petits reproductors de música, les càmeres, el mòbils, etc. Però quan toca entrar en terreny literari un no sé què em fa retirar les mans, em sento gairebé com si entrés en una catedral sense samarreta. ¿Com puc llegir una novel·la extraordinària en un llibre digital? ¿Proust en un Kindle? ¿Faulkner? ¿Villalonga? Impossible. Seria com veure The Searchers o Vértigo a la pantalla d'un mòbil... No sé per què, però alguna cosa em repugna: no puc entendre que moltes obres literàries puguin llegir-se sense paper, sense un volum amb un pes concloent a les mans, una peça física que pugui palpar, i que pugui recórrer tota sencera de banda a banda abraçant-ne tota la distància, de la primera a l'última pàgina. Potser és un simple problema de costum: el temps dirà si les meves prevencions són vàlides.

Ara bé: hi ha una altra mena de llibres per als quals em sembla que el suport digital seria, ja d'entrada, ideal, extraordinari. ¿Per què pagar 20 euros per una novel·la d'usar i llençar, per una novel·la de les que mai es rellegeixen, una novel·la que comprem simplement per entretenir-nos? Llavors el Kindle o els llibres electrònics em semblen un suport ideal i més barat: tinc emmagatzemades centenars d'obres de valor relatiu, aquests llibres que m'han agradat durant la seva lectura, però que tampoc mai rellegiré, perquè el misteri que impliquen no està inclòs en la seva factura sinó en la resolució del problema que exposen: novel·les policíaques, best-sellers més o menys barroers, els quals, sense demèrit de la seva qualitat literària, mai em demanaran una relectura.

Sento davant d'ells la mateixa sensació que davant la pel·lícula que sabem que s'acaba d'estrenar en cinema, i que volem veure, però no amb tanta urgència que no ens deixi esperar la seva edició en DVD. O com aquelles pel·lícules que veiem mig distrets per la televisió, les quals mai voldríem posseir en DVD, i ni molt menys ens adreçaríem al cinema per veure-les després de pagar una entrada. El llibre electrònic pot servir llavors per a obres d'aquesta categoria, llibres d'una sola lectura, llibres que un cop llegits no ens importunaran amb la seva presència física en cap prestatge, acumulant pols i avorriment.

Però això no significa que relegui cap al llibre electrònic la literatura menor, sinó que també el llibre electrònic em sembla perfecte per al llibre d'especialistes, o per a les obres curioses i rares del passat que només atreuen un petit grup de lectors, i que per això mateix cap editor es veu amb cor de reeditar. ¿Per què no podríem disposar en format electrònic dels articles a la premsa d'algun dels nostres grans periodistes del passat, per exemple? També em sembla que el llibre electrònic pot ser un terreny ideal per a un gènere com l'assaig breu, per al poema, per al conte: qualsevol gènere que pugui llegir-se tot sencer en una sola sessió. Qui sap si aquesta mena d'estris no suposaran un ressorgiment d'una nova raça de lectors.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per J.G., fa mes de 11 anys
No sé què passa amb en Melcior Comes, que li tenen tanta enveja. Per mi, amb en Pere A. Pons, és dels millors columnistes d'aques diari.
Valoració:1menosmas
Per XIM, fa mes de 11 anys
Guimerà,L'enveja és una emoció desagradable que experimenta una persona que desitja alguna cosa, sigui material o no, que posseeix una altra
Valoració:0menosmas
Per Rafel, fa mes de 11 anys
Aqui la frase fàcil és: "si el llibre és bo, tant se val el suport." Però si parlau amb un editor us explicarà la importància que té la liturgia que envolta els llibres: el granulat i el color del paper, el tamany de la lletra, les separacions, la portada, la disposició del llibre en els prestatges de les llibreries... Tot això no es pot menysprear en nom de la modernitat tecnològica. De fet, les facilitats que dóna internet, ha banalitzat la importància de la música. La gent baixa i baixa cançons que després ni escolta. No m'agradaria que això passàs amb la literatura.
Valoració:3menosmas
Per Jordi, fa mes de 11 anys
Per a mi la pregunta clau és: llegirà més la gent amb aquest aparell?
Valoració:3menosmas
Per Tomeu, fa mes de 11 anys
Victor: segurament tens raó; però, què vols que te digui? tot i que sé que el cava és el mateix dins un tassó de plàstic, preferesc beure'l amb una copa de vidre.
Valoració:3menosmas
Per Joan, fa mes de 11 anys
Jo pens que pels qui vivim en espais petits i ens agrada llegir, serà un bon invent.
Jo de moment no el tinc perquè encara hi ha poca cosa editada en català.
I novetats menys. De moment vaig tirant de biblioteca municipal, fins que les SGAE ens deixi.
Valoració:2menosmas
Per Guimerà, fa mes de 11 anys
Ja sabíem que Comes no sap escriure, però aquí ens en dóna una altra mostra,per si calia: no solament parla del ressorgiment d'una nova raça, sinó que fa concordar un singular ("aquesta mena d'estris") amb un verb en plural ("suposaran"). Per què no es precipita a la paternitat i deixa que uns altres que en saben més opinin en el DdB?
Valoració:4menosmas
Per Víctor, fa mes de 11 anys
D'articles amb prejudicis com aquest em sembla que en llegirem uns quants durant els propers anys... Ja s'ha convertint en un tòpic aquest romanticisme de pa sucat amb oli al voltant del llibre de paper. Ara resultarà que Mozart o Bach no són dignes de ser escoltats en un ipod? Si el suport que ens permet la lectura és bó, és igual de bó per a qualsevol tipus de contingut; és una bestiesa pretendre que és bó per llegir Stephen King i no per llegir Faulkner. Que no els llegim de la mateixa manera, un lletra darrere una altra? Se suposa que un lector digital distreu més que un llibre? Però si són exactament el mateix: una superfície de fons clar amb taques negres, que no cansa la vista i que requereix de llum per a poder ser usades.

Jo tinc un Kindle i estic llegint bàsicament autors clàssics: una meravella, i això que són clàssics i no best-sellers i que els llegeixo en una llengua que no és la meva: diccionari integrat en anglès -només cal possar-se sobre la paraula que no coneixem-, puc subratllar i fer anotacions i després exportar-les en format .txt, sense haver de copiar-les a mà si les vull passar a l'ordinador, puc carregar les obres complertes de Hawthorne, Wells y Wilde en un aparell de 200 gr que llegeixo al tren...

Només és qüestió de perdre els prejudicis i sobre tot de probar-los i avesar-s'hi (cosa d'un parell d'horetes).

Una precisió: si la raça de lectors que es menciona al final del article és nova, més que "ressorgir" dic jo que *sorgirà* per primera vegada, no?

@Tomeu: Portar 300 o 400 llibres jo tampoc no ho veig massa útil, amb 30, 40 o 50 n'hi ha prou fins i tot si un se'n va de vacances. Però et ben asseguro que a casa tinc llibres (els volums de les Obres Complertes de Borges, o Obres complertes de diversos autors a l'editorial Aguilar) que són feixugues de portar al metro o al tren i que amb un lector electrònic deixarien de ser problemàtiques.

@Toni: la bateria d'un aparell d'aquests dura entre dues i tres setmanes per cada càrrega. És ben difícil que un es quedi sense bateria i no hagi tingut oportunitat de recarregar-la.

Salutacions!
Valoració:2menosmas
Per Toni, fa mes de 11 anys
Imaginau una situació: sou a la platja amb un kindle d'aquests llegint una novel·la i estau a punt d'esbrinar qui és l'assassí, de sobte la bateria de l'aparell comença a fallar i s'atura...
Valoració:2menosmas
Per Tomeu, fa mes de 11 anys
Em sembla una bona reflexió. En la cuina conviven l'hamburgueseria amb el restaurant francès. En la literatura podríem fer el mateix: per a la literatura efímera un soport efímer, esborrable; i per a l'altra el paper. De totes maneres no hi veig la utilitat a tenir amagatzamades en un aparell 300 o 500 novel·les. Jo només som capaç de llegir-ne una,màxim dues, alhora.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris