algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Oficialitats aigualides

Ja deu fer més de 700 anys que el català és la llengua pròpia de les Balears i -després de més de 250 de prohibicions- en fa quasi 30 que ha recuperat la consideració de llengua oficial a diversos territoris de l'Estat.
Així i tot, encara és necessari que 34 senadors, entre els quals hi ha Pere Sampol, reclamin el dret de poder usar el català, el gallec i el basc en l'activitat normal del Senat. Aquesta setmana, el Govern ha deixat esvair el senyal de tres televisions que emeten en català. La promesa que pel febrer es recuperaran no en justifica la interrupció ni la manca d'una previsió que hauria pogut evitar-la. Mentrestant, i a l'espera que compleixin la promesa, entram triomfals en l'era digital, perdent oferta de TV en la llengua pròpia i oficial d'aquest país.

Avui vespre el magistrat Gabriel Fiol pronunciarà una conferència, organitzada per l'OCB, sobre el català en el món jurídic; que, amb altres paraules, vol dir sobre les dificultats reals d'usar-l'hi. I és que sembla que el caràcter d'oficial va deixar de ser important quan, a més del castellà, varen passar a ser-ho altres llengües. Ara, l'oficialitat, aplicada a aquestes altres llengües, a efectes reals sovint és poca cosa més que una almoina. De fet, del caràcter d'oficial se'n treuen conseqüències molt diverses segons qui ho interpreta i de quina llengua es tracta. Aquests dies m'ha arribat una interessant publicació sobre aquesta qüestió, L'oficialitat lingüística, un concepte jurídic. És el discurs d'ingrés de Lluís Jou a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. L'autor és notari, professor de Dret Civil de la Universitat de Barcelona i, entre moltes altres activitats relacionades amb el dret lingüístic, ha estat director general de Política Lingüística de la Generalitat (1996-2003).

Al llarg d'una cinquantena de pàgines, construeix un fonamentat argumentari per proposar una definició d'oficialitat lingüística més completa que les que coneixem. D'una banda, amb un estil clar i eficaç, aporta interessants dades sobre situacions demogràfiques, territorials i polítiques de llengües d'arreu del món, dels diferents graus de reconeixement, de les normes jurídiques que s'hi apliquen, etc. D'altra banda, analitza la legislació espanyola, les imprecisions de la Constitució i els dubtes que genera i comenta críticament interpretacions del Tribunal Constitucional.

A l'hora d'establir la definició d'oficialitat distingeix, a partir de la realitat que ha analitzat, entre oficialitat territorial i oficialitat en institucions, ens i reunions, que difereixen en la motivació i els objectius. En el primer cas, els drets i deures que genera l'oficialitat d'una llengua tenen efectes sobre tots els integrants de la comunitat i comporta que l'Estat ha de garantir-ne l'aprenentatge, oferir-hi els serveis públics i fer possible que els ciutadans puguin usar-la en totes les ocasions. Aquests han d'assumir les conseqüències de desconèixer-la i les obligacions d'usar-la i han d'acreditar-ne el coneixement en situacions determinades.

En el cas de les organitzacions, l'oficialitat suposa que els qui s'hi integren o en fan part tenen el deure i el dret d'expressar-s'hi i han d'assumir les conseqüències de no tenir-ne coneixement. És evident que el marc legal no és definitiu en el desenllaç dels processos de canvi lingüístic, però és important. Així, encara que l'oficialitat per ella mateixa no garanteix que una llengua es mantengui com a llengua de la societat sobre la qual s'aplica, sens dubte hi incideix de manera considerable; si se'n fa cas, evidentment.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jotage, fa mes de 11 anys
Una altra magnífica reflexió, Joan.
Valoració:5menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 11 anys
Fa 780 anys que n'és la llengua pròpia. I ja podríem començar a pensar en com commemorar dignament el 800è aniversari.
Valoració:3menosmas
Per Antoni Llull Martí, fa mes de 11 anys
No hem d'esser malpensats. Això que ara no poguem veure el canal 33 i alguns altres en català no és per mala voluntat dels nostres polítics: és que l'apagada analògica els ha agafat desprevenguts. Per això diuen que ho arreglaran en un mes, que en llenguatge polític pot voler dir un any, o mai.
Pel que fa a l'oficialitat de la llengua, no són lleis i decrets i reglaments allò que hem de menester, sinó augmentar la conscienciació del poble, en gran part endormiscat o empardalat, o deixat convèncer per xarlatans que li volen prendre allò més preuat que té. I això, qui i com ho ha de fer? Ho hem de fer tots els qui tinguem clar el valor de la nostra llengua i de la nostra cultura, cadascú al seu redol i en la mesura de les seves possibilitats.
Valoració:7menosmas
Per MANOLO CENDROS, fa mes de 11 anys
Sr. Meliá, ¿usted tiene mucha pasta en el bolsillo verdad?
Valoració:-15menosmas
Per Miquel, fa mes de 11 anys
La persona, entidat, grup polític, empresa de comunicacions o qui en sigui responsable, que ha decidit que l'avenç tecnològic consisteix a poder veure emisores de ca déu en substitució de les nostres, s'ho ha de fer mirar; perquè, o no està bé del cervell, o és un manipulador.
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris