muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
14°

La guerra d'hivern

Ara fa setanta anys, l'hivern del 1939-40, mitja Europa es trobava en guerra. Alemanya havia esclafat Polònia amb una rapidesa sorprenent i els polonesos començaven a patir el duríssim jou nazi. Les províncies més occidentals havien estat annexionades al III Reich i els polonesos i jueus eren expulsats sense contemplacions. A la resta de la Polònia ocupada pels alemanys, es va crear l'anomenat Govern General, una mena de colònia explotada sense pietat. Pel que fa a la resta d'aquesta desgraciada nació, va caure en mans de l'URSS, que assassinà bona part dels seus oficials i intel·lectuals al bosc de Katyn. A l'Europa Occidental, França i Gran Bretanya (que tenia el suport de tot l'Imperi) no s'atreviren a engegar cap ofensiva i el front occidental restà inactiu tot l'hivern. Aquest període fou anomenat la "drôle de guerra", la guerra estúpida, uns mesos d'espera que perjudicaren molt la moral de les tropes franceses. Però, de sobte esclatà la guerra molt més a l'est, ni més ni manco que a Finlàndia. Aquesta petita nació no arribava als quatre milions d'habitants i era una democràcia relativament estable, que tenia molt males relacions amb l'URSS. I, precisament, els acords entre Berlín i Moscou, el famós i miserable Pacte Ribbentrop-Molotov (agost del 1939), situava Finlàndia dins l'òrbita de Moscou. Aquella tardor, els països bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) acceptaren guarnicions soviètiques i, de fet, perderen la seva sobirania, sense oposar resistència armada.

Però Finlàndia es va resistir a les ambicioses pretensions de Moscou, que exigia tot un seguit de territoris fronterers i la supeditació de la política exterior finesa. El 30 de novembre del 1940, els soviètics atacaren per vuit llocs diferents la immensa frontera finesa i bombardejaren Hèlsinki. Aquesta injustificada agressió va causar una gran commoció a Gran Bretanya, els Estats Units i França. Com ha explicat el gran historiador francès Henri Michel, una onada d'antisovietisme va recórrer tot França i es varen elaborar plans per socórrer Finlàndia. Fins i tot hi va haver qui va proposar bombardejar els camps petroliers soviètics del Caucas amb incursions d'avions amb base a la Síria francesa. També a Gran Bretanya es volia ajudar els finesos, i Winston Churchill, en les seves imprescindibles memòries sobre la Segona Guerra Mundial, afirmà que va impulsar, sense èxit, una acció sobre el port noruec de Narvik, en el mar del Nord, amb el doble objectiu d'enviar armes i voluntaris a Finlàndia i evitar el comerç de ferro suec cap a Alemanya. Mentrestant, sobre el terreny, els soviètics varen esser incapaços d'utilitzar la seva aclaparadora superioritat numèrica i d'armament contra una petita nació ben decidida a resistir. A més, els finesos disposaven de bones fortificacions i estaven ben equipats amb roba d'hivern i esquis. Així, varen poder resistir l'envestida dels soviètics i, amb temperatures que arribaven als 50 graus sota zero, aconseguiren dues victòries a Soumusalmi, el 31 de desembre de 1939 i el 8 de gener del 1940. Tot el món va rebre amb satisfacció la notícia de la seva victòria i, a Londres, molta gent considerar millor no tenir els soviètics com a aliats. Alguns dies abans, l'URSS fou expulsada de la Societat de Nacions per la seva bel·licosa conducta. Alemanya no va intervenir per res en un conflicte que l'afavoria mentre es preparava per atacar a l'Oest, però Hitler, sens dubte massa precipitadament, va concloure que l'exèrcit soviètic era un gegant amb peus de fang, molt per sota de la seva Whermatch. El triomf finès, però, fou efímer. Una contraofensiva soviètica, amb gran luxe de tancs i avions, derrotà Finlàndia abans que es materialitzàs la decisió de París d'enviar ajut a gran escala. Els soviètics castigaren durament l'heroisme finès i s'annexionaren regions senceres. Però el més increïble és que, encara el 1960, el gran escriptor francès (i comunista) Louis Aragon tengués la barra d'afirmar que fou Finlàndia qui va atacar l'URSS!

Historiador

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris