algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

Democràcia participativa

Una de les notícies més interessants de la setmana, pel seu caràcer innovador, ha estat aquella que contava la forma que ha habilitat l'Ajuntament d'Esporles per decidir la destinació dels poc més de mig milió d'euros que els han arribat del Fons Estatal d'Inversió Local per al 2010.

L'equip de govern, en lloc de decidir de manera unilateral les inversions prioritàries per al municipi, va decidir convocar una assemblea ciutadana perquè fossin els mateixos esporlarins qui ho triassin. La majoria d'aquests fòrums ciutadans, que s'han posat en funcionament en diversos municipis gràcies a l'agenda local 21, fins ara tenien com a missió proposar grans línies d'actuació municipal, però sense concretar projeces concrets. L'Ajuntament d'Esporles ha fet una passa més cap a la implantació de la democràcia directa i ha permès que tots els veïns que ho han volgut hagin pogut dir la seva sobre un tema ben concret.

Crec que cal donar l'enhorabona a l'Ajuntament d'Esporles i, al mateix temps, encoratjar els altres municipis a seguir el seu exemple i, si és possible, anar encara una passa més enllà.

Deia fa dues setmanes que la política és massa important per deixar-la només en mans dels polítics. La democràcia és el sistema menys dolent que s'ha inventat fins ara, però, com totes les coses, admet millores. La nostra és una democràcia bàsicament representativa. Tot està organitzat perquè els ciutadans votem cada quatre anys i triem els nostres representants que, després, faran i desfaran així com ells trobin. Si ens ha agradat així com ho han fet, en tornar-hi els tornarem a votar. Altrament, canviarem el sentit del nostre vot i n'elegirem uns altres perquè ens representin. Aquest esquema tan simple deixa poc marge per a l'exercici de la política a la societat civil. Podem recollir signatures a favor o en contra d'un determinat projecte, però sense tenir assegurat que això canviï res, podem manifestar-nos per mirar d'influir en una determinada decisió, o podem presentar una iniciativa legislativa popular, que, després, tanmateix, hauran de debatre i aprovar o no els polítics. I poca cosa més. Només quan els mateixos governants ho decideixen, ens permeten participar en fòrums de decisió com el d'Esporles, la qual cosa sembla més una concessió seva que no l'exercici d'un dret ciutadà, que hauria d'estar plenament normalitzat.

Avui en dia, amb la perfecció dels sistemes telemàtics, ja no hi ha cap excusa per no poder avançar cap a una democràcia molt més participativa. El que ha succeït a Esporles no hauria de ser una excepció, sinó una norma d'abast general. I, fent ús de les noves tecnologies, encara s'haurien de facilitar més les coses per aconseguir una participació veïnal molt més gran. Els ciutadans hauriem de poder opinar molt més sobre la destinació dels doblers públics, que, cal recordar, els hem pagat nosaltres mateixos a través dels nostres imposts. I no només això, s'haurien d'habilitar formes de control ciutadà sobre el seguiment de la despesa pública, la qual cosa constituiria una eina més de cara a evitar l'ús indegut dels doblers per part d'alguns polítics, que tant de mal fa a la credibilitat del sistema.

Professor

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
Tècnicament, amb sa telemàtica com dius, ha de ser possible bastir un sistema assembleari universal (universal sobretot en es sentit que puguin deliberar i decidir totes ses persones membres d'una col·lectivitat que es veuen afectades per uns problemes determinats dins un marc determinat, que també podria ser universal), es problema és en es poder, espolsar-se es domini que uns tenen damunt altres, siga polític, econòmic, militar, dins s'àmbit de sa família, etc. Sa democràcia admet millores, per descomptat, i una de ses més memorables fou sa que es produí a Catalunya el 1936, una revolució anarquista que malauradament fou esclafada pes feixisme (tant es roig com es blanc)
Valoració:1menosmas
Per Miquel monroig, fa mes de 11 anys
Totalment d'acord Jaume... Hauríem de trobar la manera de lligar ben lligat el binomi polítics/poble.
Vivim uns moments delicats: podem pensar que tots els polítics són iguals, que la política és bruta i embrutidora,etc...però cal trobar la manera de fer política i d'entendre que d'una manera o altra tots feim política.
Hauríem de millorar en l'estima de les persones que es dediquen a la política des de l'honestitat i aquells que prefereixen veure els bous des de la barrera del puritanisme hauríen de baixar a l'arena de la realitat i aportar el millor que tenen, pensen o saben.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris