nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

L'espiral

Les xifres no menteixen perquè, encara que sempre es puguin interpretar de manera convenient, un descens del nombre d'universitaris o un augment d'estudiants nouvinguts en nombres absoluts no presenta gaires dubtes. Així, a la nostra petita terra, on sempre hem pensat que l'esforç intel·lectual està sincerament sobrevalorat, sembla que ens manquen universitaris i, per altra banda, ens sobren alumnes nouvinguts a les aules públiques de primària. Són xifres asèptiques que fan una bona radiografia de la nostra societat i que ens apunten el que, sens dubte, serà un futur mediocre. Només a Palma hem aconseguit, en pocs anys, convertir bona part de l'escola pública en un gueto per als fills d'immigrants i persones sense gaires recursos. Així, a l'altra banda, hem situat les públiques de prestigi i les concertades -que en teoria no deixen de ser públiques- per col·locar-hi els fills de mallorquins, nacionals o estrangers europeus. En un tercer nivell estarien les "superprivades", un espai de "llibertat" per als pares que obertament trien un ambient social i exclusiu per als seus. Són tantes les divisions i els emperons socials, que ens hem oblidat del que realment ha de fer un estat democràtic, que és procurar educació a totes les escoles per igual. De fet, quan miram els envejats nòrdics, ens adonam que allà els impostos es paguen per qualque cosa i que l'àmbit privat perd cert sentit. I és que habitualment a l'Europa del nord els infants van a l'escola, a la biblioteca i al centre mèdic del seu barri. Això fa que no sigui necessari travessar mitja ciutat per anar a una escola concertada, perquè la del costat no ens agrada o no hi hem pogut entrar, o pagar-se un assegurança privada, a més de la pública, per tenir un metge que en el millor dels casos també fa feina a la sanitat pública. Aquesta espiral de despesa i de duplicitat fa que els que no se la poden permetre quedin irremeiablement apartats del sistema. I és que no hem d'oblidar que a Mallorca la formació acadèmica o extra-acadèmica -musical, idiomes estrangers, entre d'altres- està íntimament lligada al poder adquisitiu de les famílies. Aquí estudia qui s'ho pot permetre, i qui té capacitat intel·lectual però no recursos econòmics acabarà asfixiat entre una feina precària i l'escassa flexibilitat de la nostra oferta universitària. A tot això, continuam com sempre mirant atònits les xifres i culpant els déus de les nostres desgràcies... Supòs que això és un altre dels mals que també ens mereixem!

Periodista

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Anna, fa mes de 11 anys
Totalment d'acord; però després llegeixes els novelistes suecs ( el 2009 n'he llegit tres de diferents) i t'adones que el seu sistema tampoc funciona.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris