algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Professionals de principis en guaret

Tothom té dret a la millor defensa. Quasi em fa vergonya escriure una evidència com aquesta, però mai no hi és de més recordar que encara creim en un sistema de garanties processals. Però, per qui no és advocat, sembla estrany que aquest principi també serveixi per justificar com afamats professionals del dret consenten defensar personatges tèrbols. És el que ens ha succeït a molts quan hem sabut que Manuel Ollé accepta defensar Matas i famiglia en els casos de suposat enriquiment il·lícit que instrueix el jutge Castro.

Reconec que m'ho han explicat moltes vegades i, per molt que ho intenten, no aconsegueixen fer-me entendre els motius que condueixen un misser a renunciar a actuar professionalment segons els principis que el regeixen com a persona. Entendria que se sentissin en l'obligació d'aportar tot el seu saber jurídic si l'acusat no tengués altres defensors possibles, però mai no és així. També podríem acudir a les misèries humanes i al recurs més prosaic de la necessitat de dur les sopes a taula.

Curiosament, però, el dilema moral (o el nostre dilema moral, perquè sembla no ser-ho per molts missers) només apareix referit a professionals acomodats, amb bons bufets i milionàries minutes, que són els menys necessitats dels doblers bruts d'alguns clients per menjar calent. Em confés incapaç d'entendre què pot moure un reconegut defensor dels Drets Humans a cercar els forats legals per on pugui escolar-se qui ha jugat amb els doblers del poble.

Perquè, deixem-ho clar, ni aquest ni d'altres missers coneguts que defensen capos i corruptes creuen en la innocència dels seus patrocinats, sinó que es creuen capacitats per trobar l'encletxa per on aconseguir que s'esmunyin a l'acció de la Justícia. Per això, l'axioma del dret a la millor defensa es converteix en un dret exclusiu dels adinerats. I un dret que no és universal només és un privilegi per molt currículum compromès que aporti el misser.

Si necessitàvem més proves que Matas es considera aglapit i incapaç de presentar-se com a innocent davant d'un tribunal, amb la tria de misser es poden obviar. Si he començat amb una evidència, acabaré amb una altra de la mateixa alçada: tothom és innocent mentre no es demostri el contrari; malgrat que, de vegades, els suposats innocents es conformen d'articular un discurs defensiu que els faci declarar no culpables per un tribunal.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Marià, fa mes de 11 anys
Ferran: vaja una potada als gran defensor dels corruptes, Rafel Parera. Toca dir que tothom és igual davant la llei, però tots saben que no és així. Davant els tribunals, com davant la vida, qui té doblers vola i qui no en té rodola. Els qui s'han enriquit amb els doblers públics, amollen per la fiança un porcentatje del que pisparen, i au al carrer! I ja veurem que passa.
Valoració:4menosmas
Per miquel, fa mes de 11 anys
La Corrupció no sols es manifesta en els imputats i en el seu obrar corrupta, si no en les actituds corruptes dels qui conscienment obren corruptament
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris