nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

Sentir cridar

Sentir cridar m'estressa. Hi ha massa gent que crida. Hi ha massa gent nerviosa. Hi ha massa titulars sobre la cridòria, molts que acaben fent realitat aquella dita pagesa de 'parer de molts, parer de bèsties'. La tensió provoca sensacions estranyes, actituds exaltades i cultures vulgars, protagonitzades per malànimes, éssers sense ànima. Xiular o escridassar pot ser sinònim de reivindicació, però acostuma a indicar més aviat el termostat d'un individu o d'una societat que viu un procés de recessió i de desànim.

En realitat, el crit és una alarma que remet a problemes concrets, no sempre tangibles ni racionalitzats suficientment. L'afició del Barça xiula insistentment Txigrinski, per ventura injustament, i carrega sobre el punt més fràgil de l'equip. Laporta acostuma a escridassar els membres de la junta en cada reunió, de tal manera que aquesta setmana en una cimera interna mantingué un aire més cordial i els seus companys mateixos manifestaven 'tant de bo sempre fos així'. Jaume Font, en el ple del Consell del passat divendres es lamentava que no tolera que ningú l'escridassi, imagín que es referia, per les pistes que donà, a grups que acostumen a manifestar-se en defensa de la llengua i la cultura del país.

Els jugadors de l'equip professional de bàsquet Wizards de Washington en la taquilla del vestidor tenen depositada la pistola. Entenen que per ventura la necessitaran per anar a entrenar. Divendres, la selecció de Togo va ser tirotejada dies abans del Campionat de l'Àfrica de futbol, quan es dirigien a jugar un jugar un partit de competició. A Calàbria, aquests dies, s'han produït disturbis i violència contra els immigrants contractats per treballar en l'agricultura de la regió. El discurs instal·lat en una part de la societat italiana contra la immigració s'ha traduït amb fets vergonyants per a una societat moderna.

Les constants de la societat són més aviat inquietants si n'observam les reaccions irritades i irritables, que sistemàticament es va passant dels discursos a la interiorització de punts de vista que qüestionen profundament la nostra civilització, un procés de finalitza amb rebrots de violència verbal i física. Hom espera que no augmenti el nombre de règims totalitaris que subvencionen manifestacions, amb convocatòries massives, perquè intimidin exigint 'repressió i mort a l'oposició'.

Des d'aquesta talaia de privilegi en la qual vivim els illencs, imaginam que el model iranià i d'altres de fonamentalistes semblants integrin el grup d'excepcions que reforcin les regles de joc del dret i la llibertat. Tot aquest estrès simfònic que hom acumula si es reclou imaginant que allò publicat es correspon geomètricament a allò que succeeix, per ventura les conclusions encara serien més alamants. Per sort, els humans tenim, individualment i col·lectivament, els nostres recursos, mecanismes de defensa i la nostra coherència natural.

De fet, les enquestes del CIS detallen l'escàs nivell de conflictivitat social, dades a partir de les quals es diagnostica que Europa té un nivell de maduresa i de seny molt superior al que percebem a petita escala. Amb tot allò que està passant, cridòries incloses, el seny, la convivència i la cordialitat apareixen com un bé especialment preuat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Anticapitalista, fa mes de 11 anys
La manca de conflictivitat social no és simptoma de maduresa sinó de submissió. Ara que, qui escriu l'article, està al costat dels poderosos i el seu posicionament ideològic és favorable als que ens imposen i imposen a altres pobles unes condicions de vida poc humanes..
Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris