muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

El plaer està en les teves mans

Exactament així varen batiar, el passat mes d'octubre a Extremadura, una campanya empresa per l'Institut de la Joventut, la finalitat de la qual era, és i serà, la d'alliçonar el jovent d'ambdós sexes a masturbar-se amb el màxim aprofitament dels coneixements del propi cos, endemés d'optimitzar l'eficiència de les mans, els dits, o també qualsevol estri que doni eficiència a tal fi i efecte. L'objectiu damunt el paper és el de fomentar hàbits saludables entre els adolescents i se dotà la campanya amb la xifra de 14.000 euros, que tampoc rompen cap esquema pressupostari, al meu parer.

Interrogats els responsables de la cosa pels mitjans informatius, argumenten que es tracta de "construir espais d'intercanvi i participació on s'abordin les preocupacions i les angúnies dels joves sobre la sexualitat", així com també "facilitar l'adquisició, desenvolupament i interiorització d'hàbits saludables, autoestima, seguretat i la posada en pràctica mitjançant l'autoexploració sexual i d'un autoconeixement eròtic des d'una perspectiva feminista". Arribat aquí ja em començ a perdre. O no, perquè continuen afirmant que faran ben evident a la joventut "l'anatomia i fisiologia sexual femenina i masculina, plaer, carícia, masturbació, joguines eròtiques...", allò que dèiem fa una estona. L'activitat fou presentada a Mèrida el setze d'octubre, i després continuaren a Navalmoral i a Trujillo, entre el goig i curiositat d'uns, i la mosca allà on més molesta, amb tendència a la crispada irritació d'uns altres.

Bona l'han armada. La premsa més reaccionària i roucovalerenca, ja poden imaginar-se vostès fins a quins cims d'indignació s'han arribats a enfilar. A allò que la masturbació produeix ceguesa o epilèpsia no hi han arribat, però quasi, no creguin. Sobretot graten i grufen vegada i altra, refregant pels nassos del personal la demagògia fàcil de l'argument que, precisament Extremadura, una de les regions amb més atur i que més fotut ho passa amb la superació de la crisi, segons ells, no es pot gastar de cap de les maneres aquesta bestiesa de doblers, ensenyant als al·lots i al·lotes a espolsar-se la prunera de la millor de les formes possibles. Com si aquests doblers fossin mínimament suficients per a apedaçar res d'això d'allò altre. Però la cosa és armar borina a bastament, aquesta colla de reprimits, alguns dels quals, fa un temps, interrogaven ninetxos des del confessionari, insistint a demanar si l'acte impur que havien comès havia estat tot sol o en companyia, i els detalls un per un... I panteixaven com a verros moguts, mentre et posaven una mà damunt l'espatlla i estrenyien, estrenyien...

I mirin, ja està bé, si tot plegat serveix perquè un percentatge, el que sigui, petit o gros, és igual, de joves actuals no arribi als insomnis i els ridículs que arribàrem a perpetrar els de la meva generació, per ignorància sobretot, perquè tot el que donava gust era pecat, si és útil perquè no sofreixin les frustracions que nosaltres carregàrem damunt les nostres consciències en el millor dels casos, en les de les nostres parelles després, en el pitjor; si els pot servir per no enfitar-se amb malalties molt greus i encomanadisses per mor d'imprudències induïdes, molts de pics, per un personal que hauria d'aprendre a esser més responsable i parlar en nom de la salut, en lloc de fer-ho al dictat d'aquest déu seu tan ignorant i mal alletat, que sembla gaudir emmetzinant de SIDA el personal.

Afegir que el meu únic alliçonament en matèria sexual el vaig haver de trobar instintivament i en solitari, i també a una acadèmia ubicada al carrer Apuntadors. Es deia Bar Bermudas i hi havia un escollit floret de professores especialitzades. L'amo es feia anomenar Pablo (Pablito la Nuit, pels amics) i de la rampeta de l'entrecuix i del que convenia a cadascú per espaiar-se-la, en sabia un ou i el rovell de l'altre. I no eren serveis subvencionats, precisament, aquells. Per cert, no m'hi vaig diplomar amb nota alta, sols un aprovat justet. Així és la vida. Què hi farem.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jordi, fa mes de 11 anys
A Barrufet:
Jo, per si de cas, vaig deixar d'espolsar-me-la el dia que l'oculista em va receptar ulleres.
Valoració:0menosmas
Per Barrufet, fa mes de 11 anys
A mi els capellans en les classes de religió m'ensanyaren que fer-se palles només servia per a tornar-se cecs, però jo creia que si fos així tots acabariem fent feina a la ONCE.
Valoració:2menosmas
Per Que hi farem!, fa mes de 11 anys
Ho tenim ben fotut. Resulta que, com va dir no record qui, "en aquest món tot allò que dóna gust o és pecat o engreixa".
Valoració:1menosmas
Per en Joan de la casa gran, fa mes de 11 anys
aquesta questió que comentes, mans netes, és més interessant que se d'espolsar sa prunera i em sembla que d'aixó no en parlem prou els mallorquins, deu èsser que ens importa poc l'educació dels nostres nens i el que cobren els nostres jubilats en relació a altres llocs d'espanya. O porser és que som més beneits que es cagar de pantxa.
Valoració:4menosmas
Per MANS NETES, fa mes de 11 anys
Això d'organitzar cursets perquè els d'Extremadura aprenguin a espolsar-se sa prunera em semblaria beníssim si ho fecin amb els seus doblers. Però sospit que s'ho paguen amb els nostres doblers. Sí, com els ordinadors que ells tenen dins les aules i noltros no, que, sospit, també em pagat des-de aquí. La nostra prunera l'espolsam sense massa coneixements teòrics i així com podem. Com tot es fa per aquí, sense ordinadors i a mà.
Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris