nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
11°

Don Alfonso, el teòleg universal

Vicepresident del Govern amb Felipe González, actual president de la Comissió Constitucional del Congrés i funcionari perpetu (amb aires de virrei) de les més altes esferes de l'Estat, Alfonso Guerra -Don Alfonso pels seus subordinats i acòlits- encarna moltes virtuts i molts defectes de l'Espanya democràtica.

Tot i que la seva personalitat arrogant i la seva oratòria prepotent, de tipus dur que es vanta de dir sempre les coses clares i a la cara, fa difícil valorar-lo amb ponderació i objectivitat, és evident que Alfonso Guerra és un personatge molt més complex que el que deixen entreveure l'estampeta sublimadora i la caricatura brutal que d'ell han creat els seus adoradors fidels i els seus enemics acèrrims.

Entre les virtuts innegables de Guerra, s'hi compten la possessió d'una cultura general -literatura, història, art- molt superior a la de la majoria dels seus col·legues, una intel·ligència excepcional a l'hora d'entendre -i d'utilitzar en benefici dels interessos del propi partit- els mecanismes del poder, i una peripècia vital (una riquesa biogràfica) de primer ordre, que el va dur de néixer en una pobríssima família nombrosa sevillana a tractar de tu a tu els més grans estadistes mundials.

Entre els defectes també innegables de Guerra, s'hi compten una greu propensió a la demagògia de l'esquerra més tronada ("jo sempre he anat contra els poderosos i a favor de la gent senzilla", repeteix sovint, ell que fa tants anys que seu al tron del poder) i una vanitat disfressada de falsa modèstia que resulta exasperant -"cuando me miro me sonrojo y cuando me comparo me ensalzo", li agrada dir citant Sant Agustí, una manera maquiavèl·licament humil de fregar per la cara als altres que és l'hòstia en vinagre.

Tanmateix, el gran defecte de Guerra -un defecte que, significativament, per a molts dels seus fans és una de les seves virtuts més rutilants- és la concepció tan arnada que té de l'espanyolitat. Per a Guerra, esquerranós de pedra picada amb esporàdiques ínfules anticlericals, Espanya, la nació espanyola, l'Estat totpoderós, és com Déu, intocable i indiscutible. Aquesta setmana hem assistit a una altra exhibició de la seva concepció teològica de l'espanyolitat. Fart dels moviments de Montilla a favor de l'Estatut, Guerra ha declarat que els polítics catalans s'ho haurien de fer mirar, volent dir que això d'opinar sobre les decisions del Tribunal Constitucional és sempre lleig i improcedent. Un pecat, quasi.

Aquestes declaracions m'han fet pensar en un passatge de les seves Memòries, dos volums considerables -prop de mil pàgines emprenyadores i apassionants- que vaig llegir fa uns mesos. El passatge en qüestió rememora els moviments dins el PSOE de principis dels anys 80. Diu: "En el momento de elegir un candidato para la Junta de Andalucía se volvieron hacia mí. Lo rechacé. No me encontraba con fuerza suficiente para sumergirme en la retórica del andalucismo. Era consciente de la importancia de levantar la condición social, cultural y económica de los andaluces, comprendía que si alguna región tiene una personalidad acendrada como colectivo esa es Andalucía, pero no me sentí capaz de resistir la simulación diaria de rebuscar en el pasado rasgos de distinción de todos los otros españoles. Mi amor por Andalucía, mi sentimiento hogareño por mi tierra, no podía neutralizar mi espíritu universal, mi concepción de ser humano universal, imposible de aceptar un encorsetamiento regional o provinciano".

Qualsevol diria que Guerra es negà a ser candidat a la Junta d'Andalusia per presidir l'ONU o cosa semblant. Ja sabem que ho féu per ser vicepresident d'Espanya. Universal, és clar. Universalíssim. No en parlem més.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
En Guerra fou vicepresident durant es felipisme, una època en qué no s'aprofundí mica en sa memòria històrica
Valoració:2menosmas
Per Bernat, fa mes de 11 anys
Sí, sí... molt de Malher i molta hòstia amb la cultura, però Guerra és una mostra més de la submissió del sud amb el poder Central, que Franco va premiar tota la vida i que Gonzàlez va continuar premiant a canvi de vots. Quant al típic axioma de nacionalisme igual a incultura i provincianisme, caldria que Guerra ens explicàs què pensa de l'universalisme que desprenen els americanets roega-xiclets de Nova York o Los Angeles.
Valoració:5menosmas
Per jotagé, fa mes de 11 anys
Avui, en aquest article, la tornes a encertar de ple, Pere Antoni. Les teves refelexions són sempre intel·ligents i encertades. Quan surt la novel·la que et premiaren?
Valoració:2menosmas
Per No en som gens devot, fa mes de 11 anys
També a mi em sembla un individu prepotent, cínic i intolerant. Sort que no el tinguérem de cap d'Estat, amb tot i que hi va faltar poc perquè ho fos. Supòs que la seva influència sobre en Felipe Gonzàlez no ens va beneficiar gens ni mica, com no ens beneficia gens la seva labor política actual. Quin marinatge, senyor!
Valoració:2menosmas
Per Toni, fa mes de 11 anys
Per a mi es tracte d'un individu prepotent trepa i cínic. Li ha resultat rentable, junt amb Felipe González, la venta al millor postor del republicanisme i marxisme del PSOE. Si Pablo Iglesias hagués sabut com acabaria el PSOE estic convençut que no l'hagués fundat. Franco tampoc hagués imaginat mai que el seu hereu hauria tingut uns col·laboradors tan fidels com els que trobà amb Guerra i González. Jo no li veig cap virtut a aquest andalús falangista vegonyant amb careta de demòcrata socialista per conveniències del guió, si de cas li trobo molts de defectes lletjos entre ells el de intolerant envers els catalans i bascos. Així mos va (gràcies a ell moltes vegades)...
Valoració:7menosmas
Per Mallorquí, fa mes de 11 anys
Això és Espanya. Bastva veure que Guerra és pare de la constitució i formà part del Govern González durant molts d'anys. Qualque cosa degué influir en la cpncepció universal que tenen els espanyols i, per desgràcia, molts dels nostres compatriotes que Espanya és intocable, sempre ha estat així i els que no ho accepten estan malalts. Gran article.
Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris