nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 10°
19°

L'agulla i la intranscendència

L'economista escocès Adam Smith era originari de Kirkcaldy, un poblet on, a mitjan segle XVIII, hi havia una fàbrica d'agulles. Observant el model de producció en el taller on es fabricava aquest instrument de metall, de forma prima i llarguera que servia per cosir, elaborà la teoria sobre la divisió del treball, que publicà a La riquesa de les nacions (1776). A mitjan set-cents, un obrer en solitari a penes podia confeccionar algunes agulles al dia, mentre que en un taller organitzat es podia arribar a una producció elevadísima, perquè la fabricació d'una agulla sola, ens recorda Luis Miguel Estelrich Ruiz (Palma 1950), requeria inicialment temps, materials i ofici. Fins al 1824 no es patentà la primera màquina per fabricar agulles. Fins llavors, una agulla implicava devuit operacions diferents, amb els corresponents especialistes que treballaven en exclusiva cada part de la cadena de muntatge. L'observació empírica d'aquest model de producció serví per teoritzar sobre les conseqüències i les excel·lències de la divisió del treball. En la revolució industrial, l'agulla tingué protagonismes diversos, també perquè esdevingué un instrument imprescindible per a la confecció i altres oficis. No debades, el DCVB cita 67 tipus diferents d'agulles. Models que tenien la seva especificitat, les seves característiques i usos diferents. Estelrich Ruiz ens recorda que el 1895 s'escripturà a Palma la creació d'una societat, amb seu social al carrer de la Missió, formada per quatre socis, la finalitat de la qual era la fabricació, expedició i venda d'agulles amb cap de vidre. L'empresa invertí sobretot en maquinària. Potser aquesta societat representa una excepció, una flor d'aquelles que mai no feren estiu, però situada en el context de la industrialització pot servir com a metàfora per explicar no només l'eficiència de la divisió del treball, sinó també com a símil per recordar l'escassa productivitat en molts vessants de la vida, a causa de l'individualisme i la manca de cultura del treball en cadena. Una agulla ens pot semblar avui un estri ximple i prescindible, però mai no ho ha estat, entre d'altres coses perquè continua tenint una utilitat de primer ordre en la vida domèstica. Allò que per ventura mai no valoram suficientment és el caràcter simbòlic i sagramental de cada agulla, derivat de la seva complexitat, malgrat sembli un instrument fràgil i senzill. L'agulla requeria un procés de fabricació particular, ha estat sempre un estri de gran utilitat, ha exigit als usuaris precaució, ha servit d'argument en paràboles i dites utilitzades per profetes i narradors i, com hem vist a l'inici, esdevingué un referent per explicar l'especialització laboral durant la primera industrialització. Ja a una certa distància cronològica i ideològica d'Adam Smith, la simbologia de l'agulla persisteix viva particularment com a símbol del paper de les coses petites i com a mostra del recorregut que té la sensibilitat i la capacitat de llegir la transcendència de tot allò aparentment intranscendent.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris