muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:

“Els darrers seran els primers”

Deflació? Recessió? Caiguda lliure? Alè tècnic? Dolorosa lliçó? Aquesta és la pregunta: com qualificarien els economistes la cura d'humilitat que he sofert aquesta setmana? El meu article de l'anterior va tenir 560 lectors on line. Anava -ho he de dir- tot collons, però l'article del dissabte passat quasi no va arribar als 200. Tant de bo que pogués dir el que acostumen a dir els entrenadors de futbol o els polítics davant una derrota: he après la lliçó. No seria veritat. La veritat és que he pegat una davallada de cal déu i no tenc ni idea de la causa.

El títol, menys agressiu, les festes de Nadal, ofenses insospitades, els propòsits per l'any que ve de canviar de lectures? Qui sap? En això que en diuen la receptivitat literària estam com els economistes: hem après a descriure el fenomen amb precisió matemàtica però continuam -continuu, almanco- quasi a les fosques sobre les causes dels fenòmens. Sóc, tanmateix, una persona absolutament respectuosa amb les lleis del mercat i sé que, vista l'èxit, hauria de canviar de tema: de comentar alguna altra cosa que no fos un passatge el Nou Testament, que ha estat el motiu dels dos anteriors articles. Però què voleu que vos digui? Tenia un tridu preparat i ara em sap un greu de l'ànima haver d'avortar-lo. Perdó, una vegada més.

Aquesta tercera i última -ho promet- glosa dels evangelis vull dedicar-la a aquell passatge que no pocs cristians troben injust i que ha tengut més conseqüències del que es diu sobretot en els costums socials. Correspon a l'Evangeli de Sant Lluc (S. Lluc 13, 29-30), que afirma que Jesús un dia que anava pel món assegurà que "vindrà gent de l'orient i de l'occident, del nord i del sud i s'asseuran a taula en el Regne de Déu. Mirau: n'hi ha de darrers que seran els primers, i primers que seran els darrers".

Vos assegur que no és fàcil d'assimilar, per molt bon cristià que hom sigui, el fet d'haver duit una vida virtuosa i veure que, després, un bandarra, un bala perduda, un cràpula, penedit o convertit a última hora, arriba, ens passa davant i s'asseu més a prop del Pare que aquells que han o hem estat en vida sempre un sants. Com un cavall que, després de trotar sempre brut, a la recta final li treu el morro al que ha trotat sempre com un rellotge. He dit abans que aquestes paraules de Jesús han influït molt en els costums occidentals. Aquestes paraules, juntament amb aquelles, també severs, que recomanaven que, quan algú fos convidat a un sopar no s'assegués a una lloc preferencial.

Ambdues advertències han produït un fet -un costum- que he patit per activa i per passiva. Per activa perquè jo, que no som fi d'orella i que m'agrada veure les cares de prop, no m'atrevesc a seure en les primeres files quan vaig a un sopar intel·lectual: a una conferència; per passiva, perquè els meus alumnes que, encara que segurament no han llegit mai l'Evangeli, han heretat l'hàbit dels seus pares, i deixen, a classe, sempre buides les primeres files. S'acumulen en les darreres i converteixen en una mica absurd aquest principi tan ben establert pels pedagogs de fer grups cada vegada més reduïts.

I, tanmateix, la intenció principal de la meva referència en el títol a les paraules de Jesús era per explicar que a classes sobre comunicació científica utilitz l'esmentada sentència per donar a entendre de manera telegràfica i -vull fer la il·lusió- pedagògica una característica de la comunicació entre científics. Aquest tret no és altre que el que els científics habitualment -pràcticament sempre- llegeixen primer el que s'ha publicat darrer: més recentment. Com a conseqüència immediata d'aquest costum, els texts escrits fa més temps tenen molt poques lectures. És el que se'n diu procés d'obsolescència, d'envelliment.

Aquesta afecció a consumir el darrer que s'ha produït no sols és pròpia de la literatura científica, també passa entre els clients d'un forn o d'una peixateria. I no passa, en canvi, en el món de l'òpera, que deu ser la més estantissa i conservadora de les arts escèniques. Un fet per a meditar, si aquest fred ens ho permet.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per C, fa mes de 11 anys
Ji Ji ¡Nuevamente en el pódium!! se dirá cuando se vea el Dr.Bujosa. No llegará al primer puesto supongo, ya que difícilmente podrá competir con el revolucionado 'retorn' de na Conxa, el frío que nos congela las ideas, o la destapada corrupción que nos asola, pero ahí está él, donde le corresponde por la sencillez de sus inteligentes escritos.
Por cierto, yo me pregunto (leido el escrito de Conxa) ¿se puedan ofender porque les llamen lo que en su fuero interno saben que son, se lo excusan a sí mismos, o qué? no se comprende bien. Todo es tan simple y complejo a la vez...

Enhorabuena pues, aunque de vez en cuando nos hable de una pretendida inexistencia de Dios, también lo hace sobre deporte, sentimientos, arte.... Por cierto, espero que próximamente nos hable de la obra de Joan Vich, Tomás Horrach-B. etc., antes de irse de nuevo por los hoy fríos madriles.
Valoració:-10menosmas
Per Angelina, fa mes de 11 anys
Quina John, sa den Pitt i en Clooney junts ? oh dear!!!!
Valoració:-1menosmas
Per en Joan de la casa gran, fa mes de 11 anys
Has fet un article un poc erràtic, però bé, m'agrada com escrius. En relació al d'avui te diré una cosa, ves a veure la darrera pel·lícula dels germans Cohen i t'ajudará a entendre el perqué de tot plegat com diría aquell... de res. No està malament aixó de que ens facis un sermó cada... dos mesos.
Valoració:9menosmas
Per Sol Decibelios, fa mes de 11 anys
Antes de nada, bienvenido al prestigioso club del futuro Sonotone.

????? , res de tot això.

Me han encantado sus líneas, y más el último párrafo.
Ahora toca a Evangelio diario. Pero no entiendo que tenga por principal objetivo divulgarlos. ¿Será por marcar el camino más correcto y compensar (y comparar) con lo social y logroñés? O por seguir con el santo oficio de la enseñanza. En cualquier caso lo aplaudo.

Con tantos días festivo-familiar una se olvida hasta del día en el que sale el artículo de nuestro furibundo darwinista... El del otro día, leído ya con retraso, creo q sí se quedó algo corto en sus apreciaciones sobre el Evangelio, pero se le entendió perfectamente. No como hoy.
Será debido a la ingesta de grasas extras por estas fechas, las arterias se obstruyen y no alcanzo a comprender bien las cosas. Tampoco el porqué de su continuada sorpresa a las entradas de sus escritos, como si no lo supiera. ¡Ah, que ahí radica su dosis de ironía? Ande, ande, ande.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris