nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

Conte de (post)Nadal

En temps de Dickens els contes de Nadal s'escrivien abans de la festa, però ara s'escriuen després, quan t'adones que això del Nadal és un escenari d'allò més comercial que té garantida la continuïtat, però no pas seguint les línies generals dels Nadals tradicionals, que només aspiren a esdevenir farcit anecdòtic de les noves orientacions que està agafant la festa. Hem passat el Nadal de la pobresa, és cert (no ho negarem pas, entre altres coses perquè ja s'encarrega el sector culpabilitzador dels mitjans per comunicar-nos felicitat a base de la coneguda estratègia "pensa en els que estan molt pitjor que tu"), en tots els seus innombrables i perfectament delimitats graus i matisos, des de la novetat de les petites dificultats econòmiques (l'"ara això ja no ens ho podem permetre") fins a la misèria absoluta, buida, malaltissa i emmalaltidora.

Però aquest Nadal no té gaire ressò, perquè a ningú no li interessa pensar en els mals moments quan l'obligació col·lectiva és ser més feliç que el veïnat i demostrar-ho sense pausa. També ha canviat que els contes del Nadal de la nostra època hauran d'incloure el detall dels regals que fem i rebem: les ulleres de sol per als nins, les botelles de vi que han pujat de preu deu dies abans, les càmeres fotogràfiques de capacitat ultraprofessional que s'espatllen abans de ser emprades, els ordinadors de nova generació que en substitueixen altres que funcionen perfectament i als quals mai no els traiem el rendiment que vam comprar, els llibres que no llegirem mai, les màquines de cafè que han vist multiplicat per cinquanta el preu d'una cafetera que feia un cafè immillorable, els aparells de gimnàstica que moriran verges d'ús i que només hauran servit per fer riure, i els mobles i la roba i la bijuteria i les capses de colors i els jocs de maletes i els horrorosos objectes de decoració que no necessitàvem en absolut, i això sense entrar en apartats estridents com ara els abriguets per al ca decorats amb cristalls d'Swarovski (vos juro que existeixen) o els llits elevats per al moixos que figuren al catàleg d'aquesta empresa sueca de mobles que tothom coneix. Amb tot això, Dickens mai no hauria enllestit un conte de Nadal, perquè nomenar i explicar tots aquests objectes seria avorridíssim i no deixaria espai a cap narració.

Però en els contes actuals han d'aparèixer, per fer creïble el relat. Dickens també hi hauria d'afegir que el 76% de la gent no està contenta amb els regals que ha rebut, i que puja el costum de subhastar a internet els regals menyspreats, i igualment que la gent ja no conversa pel carrer perquè tothom va connectat a l'iPod o al mòbil, i perquè s'hi mires d'establir-hi una conversa ràpidament seràs sospitós de penjat social i/o de fracassat sexual. I quedaria d'allò més actual si algun dels seus benintencionats i filantròpics personatges proposàs que l'Estat té l'obligació de fer arribar a tots els ciutadans un regal de Nadal, i a més d'encertar-la, perquè ningú no en quedi insatisfet.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris