algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

El preservatiu d'Obama

Estic dels nervis. He anat tot el dematí embogida de botiga en botiga i comprant compulsivament, tot i la crisi. I és que les rebaixes són així, fins i tot m'he comprat unes katiuskes, que no sé si mai em posaré. No tenc plans per al cap de setmana, i la veritat és que no sé si en vull tenir. Tot i això, he anat a la perruqueria, m'he fet una depilació integral, una neteja de cutis i m'he comprat dos dels perfums que anuncien per la tele: el de l'arbre de pometes, per si puc ser com la protagonista escaladora, i un altre d'una rossa que em recorda a mi fa cent cinquanta mil anys, però amb vint quilos més. Així que ara sols em falta el més important. Tot i ser una horterada i no tenir ganes de sortir, que quedi ben clar, he decidit comprar-me unes braguetes molt mini i uns sostenidors molt sexis. Ambdues peces, vermelles passió, perquè per a Cap d'Any vaig dur un conjunt blanc i no em va anar gaire bé. I és que ja ho diu la meva psicòloga: "Has d'estar guapa per a tu, no per als altres".

Així que aquí estic. Disposada a tot, i sobretot amb un gran somriure triomfal, per si de cas. Just a l'escala dels grans magatzems que hi ha a les Avingudes pego travelada i caic de nassos davant les sevillanes de "Viva España". Me fa mal una cama, un braç i, sobretot, l'amor propi, que se'n va en orris i ajuda a acabar-me d'enterrar. Ah! Per si fos poca cosa, la bossa ben oberta, com sempre, i amb una escampadissa de totes les meves intimitats pel passadís central d'El Corte Inglés.

-Hola! Lina? Ara no et coneixia... Què t'ha passat?
Aixec la vista i me trob davant meu en Lluís, un home que m'agradava quan em semblava a la rossa del perfum. Ell sempre va passar de mi. Li agradaven les barbies i les "niñas pijas". Jo, rèplica exacta de les tres gràcies de Rubens, no era, òbviament, del seu estil. Però ell, sí era del meu. Un dia, de pagès, em vaig atrevir a dir-li:
-Lluís, m'agrades.
-Au no diguis dois. No veus que tu necessites un home més home que jo? Més major, més com tu? El meu conco, en Jordi, és fadrí i li agraden les grassetes. Vols el seu telèfon?

No el vaig tornar a saludar, però sí a somniar. Fins i tot la setmana passada em vaig venjar en somnis d'aquell fet, rebutjant-lo per "tenir-la" petita. I ara, el tenc davant, una mica calb, però amb els ulls de sempre, clavats en les meves pertinences, que no en mi. Ha començat a recollir, un per un, els articles dispersats pel terra com una biografia del meu desordre, per deixar-me encara pitjor que als episodis de joventut: els mocadors bruts de la nina, les llistes de la compra, els tiquets d'ORA, les pintures, les claus amb el clauer d'un ós dels xinesos (regal del meu fill), la llauna de pinya, que no arribo a consumir perquè no em decideixo a fer règim, l'aparell de la sordesa de ma mare, que l'he de dur a arreglar..., els guants de llana, que ja fan bolleta, el meu consolador camuflat dins un pintallavis, regal d'una sessió de tupper-sex, i el més important: un preservatiu amb la fotografia d'Obama que em va dur la meva germana de Nova York. I és que a mi m'agrada en Barack; no ho sé, em veig fent el paper de primera dama, trob que m'hi diu... Letícia, Michelle, Carla..., per què no Lina? Però bé, on érem? Ah sí. El preservatiu d'Obama: que no l'he usat, no per no gastar-lo, si no per no haver-ne tengut ocasió.

-I com estàs, Lluís?
-Molt bé, i tu?
Me n'he temut que vint anys després no li interés el més mínim, però sí les meves brutors. Ell repassa una per una les coses que va agafant de la moqueta mentre que jo repàs la seva anatomia.
-Té. El teu gloss, una dona sense els llavis pintats no és res... Però ja sé que aquest té truc. A la meva ex li encantava jugar amb ell.
-Ah, jajaja. Pensa! ... Me'l varen regalar i no l'he obert mai... Ja saps la tele com és...
-Ja, ja t'entenc. El que no sabia és que t'interessava la política. De jove eres tan hippie-, em va dir mentre em tornava el meu preservatiu i sense arribar a amollar-lo. Què trobes que li donassin el premi Nobel de la pau?
-Aquestes coses passen de vegades i són fruit de la necessitat. És com si a mi em donassin el Nobel de literatura per la novel·la que encara he de publicar.
-Ah! Has escrit una novel·la?
-No. És una manera de parlar.
-Ah! T'entenc. Però, rosseta, tens alguna cosa més dins la bossa o dins tu que sigui fruit de la necessitat? Algun desig incomplert? Alguna joguina que mai no hagis aconseguit provar o que no t'hagin duit els Reis? Avui em sent amb l'esperit magnànim i tal vegada tu i jo podríem anar a sopar. Crec que ens devem un homenatge...

És el meu moment. Ja ho diuen. La venjança és un plat que se serveix fred, així que ha arribat el dia de donar-li la seva pròpia medicina. El mir als ulls fixament i li dic:
-Mira Lluís..., saps que et dic?
-Sí, confitet?
-Que jo no puc, perquè mai no m'han agradat els calbs (mentida) ni els "Ken", però si vols et puc donar el telèfon de la meva cosina Maciana, que és model de faixes Reina.

I, amb la dignitat ben alta, me'n vaig per les escales mecàniques directa a la secció de llenceria, pensant que de vegades el fet de no aconseguir allò que volem pot esdevenir un cop de sort. Sabeu que us dic? Viure, com resen els clàssics, no és esperar que passi la tempesta, sinó aprendre a ballar sota la pluja. I jo, a falta de Baracks que em facin primera dama, me'n vaig a estrenar les meves katiuskes florejades.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Olga, fa mes de 11 anys

Segun lo leo me parece verte recogiendo los trastos del suelo...me ha gustado mucho el articulo...Y ahora que lo pienso ¿ se llegara a estrenar el preservativo de Obama?...espero ansiosa tu proximo articulo.
Valoració:2menosmas
Per Valentina, fa mes de 11 anys
Pumba y olé.
Valoració:7menosmas
Per Rodolfo, fa mes de 11 anys
Molt bo, Lina. Ja t'enyoravem.
Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris