nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

Capitalisme i amor

Avui s'estrena el nou reportatge de Michael Moore: Capitalisme, una història d'amor. Contràriament al que deuen suposar els lectors que em titllen d'ultraliberal, dretà, assassí de lloros, llepaculs ministerial, o d'exorcista de pallassos, Michael Moore em cau bé -molt bé-, i trobo que en moltes de les seves consideracions hi ha raons encertades, arguments importants, i realitats més que indubtables. Moore, com qualsevol persona amb dos dits de front, en aquest darrer reportatge -no l'he vist, però al YouTube en trobo referències, a més de les entrevistes que han fet a l'autor- s'escandalitza del que ha passat a Wall Street arran de la crisi de les hipoteques barates, i critica la política pública de rescat a les entitats financeres i la gestió tèrbola que dels diners del ciutadà han fet els grans bancs americans. Tot això està molt bé; és absolutament raonable: els cinquanta milions d'aturats que la crisi ha fet mereixen una explicació, a més de l'aclariment de la desaparició de milers de milions de dòlars, l'existència dels quals només es basava en la pura especulació, sense altra realitat que la pura bombolla.

Ara bé, d'aquí a dir que "el capitalisme legalitza l'avarícia", i que el sistema no "és millor que les estafes piramidals" -paraules literals de Moore-, hi ha un pas decisiu, el qual no s'hauria de fer sense tenir una mica de sentit de la realitat, de la història i del ridícul. Certament, el sistema legalitza l'avarícia: ¿per què l'hauria d'il·legalitzar, però? Moore, en una entrevista impressionant que li fa un periodista de la CNN -que pot competir amb ell en mordacitat i esperit incisiu-, confessa que la realitat del capitalisme va en contra dels seus valors cristians, de la manera en què els seus pares l'educaren.

L'entrevistador, però, el posa a prova: ¿potser ell no s'ha fet milionari amb el sistema que critica? ¿Potser ell no ha recaptat més de 180 milions de dòlars amb les seves pel·lícules en un sistema que ara titlla d'horrorós? Sí, diu, Moore, però això no el priva de criticar-lo, talment -la comparació és seva- els herois de la independència americana, Washington, Jefferson o Adams, potentats de l'Amèrica colonial que no es resignaren a la situació d'explotació i arriscaren cap a la guerra amb Anglaterra i l'alliberament dels EUA.

Moore no percep que la independència dels EUA es va fer per motius també avariciosos, per mirar de no pagar tants impostos i deixar de ser dependents de la metròpolis: no per filantropia, sinó per interès. Moore critica l'avarícia, i sens dubte fa bé, però dubto que sense possibilitat de beneficis, o sense beneficis privats, ell pogués seguir dedicant-se al cinema, o si tan sols desitjaria fer pel·lícules si amb aquestes no ingressés cap duro.

¿Per què treballa la gent? ¿Per què els empresaris obren empreses? Necessiten, desitgen, els diners. ¿Avarícia? Pot ser. ¿Valors cristians? Sí, però només amb ells no creixen les societats, no hi ha plena ocupació, ni educació de qualitat, ni producció de béns i serveis per a tothom, etc. Jesús ja deia que no es pot servir alhora Déu i els diners. És a dir, amb santedat es fa molt mala economia.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Xesca, fa mes de 11 anys
De l'individualisme surt, moltes vegades, el benefici col·lectiu.
En aquesta illa, un dels problemes més grossos és que es titlla de "reaccionari" qui és defensor del progrés autèntic (jper mostra un botó: el comentari de la Rejovenida); al contrari, els que posen pals a les rodes són els considerats (sobretot per ells mateixos) els progressistes. Cada passa que es fa per desfer aquest malentès tan greu és una passa endavant perquè progressem tots plegats. Bon any i nació!
Valoració:1menosmas
Per Marià, fa mes de 11 anys
Tomeu: No sé què presideixes tu, però al meu veure el que presideix el teu cap és l'ideologia del capitalisme. M'agradaria saber don treus que els "grans avenços" de l'humanitat venen del que tu dius. Mira per on, a mi em sembla que el que ve del que tu dius son la fam, les guerres, les marginancions, racismes, l' injustícia, la corrupció i altres herbes parescudes. L'ambicio personal la respect, sols si no dur trepitjar els altres.
Valoració:-21menosmas
Per Tomeu, fa mes de 11 anys
Marià: sembles el president d'una ONG. Els grans avenços de la humanitat són el producte de les ambicions personals, de les ànsies individuals de prosperar, de l'avarícia de diners, de fama o de prestigi.
I tots en som còmplices, perquè ens aprofitam d'aquests avenços.
Valoració:13menosmas
Per Rejovenida, fa mes de 11 anys
Assassí de lloros i exorcista de pallassos no ho crec, però ultraliberal, dretà i llepaculs sí. Això per dir-ho en les teves paraules. En les meves en tens prou amb un sol mot: REACCIONARI!
Valoració:-14menosmas
Per Marià, fa mes de 11 anys
Sens dubte l'instint de supervivència i la recerca de la felicitat són dues forces potents, però tambè hi ha l'instint i la necessitat de la colectivitat, per la supervivència i el desenvolupament de l'espècie humana. Aquest fet implica la convivència i la solidaritat. El capitalisme alimenta sobretot l'individualisme i el fa el seu principal motor del progrés, amb els seus fills l'avarícia, l'usura, l'explotació..., fent inequitativa la distribució del bens de la terra i dels beneficis del treball. O estic equivocat?
Valoració:-9menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
Home, hi ha s'avarícia però també s'instint de supervivència i, com deia sa declaració d'independència americana, sa recerca de sa felicitat, d'una vida més còmoda (això ja ho dic jo) i sense interferir en sa vida des altres, això és, vivint i deixant viure. S'avarícia no té res a veure en tot això sinó en es fet de voler sa felicitat, es tenir més, a costa que altres no tenguin. Així ho veig jo si més no
Valoració:-1menosmas
Per Marià, fa mes de 11 anys
Em sembla una visió molt conformista, que vol suposar que l'únic movil possible de l'empresa, del progrés, del benestar... és l'avarícia. O no t'he entès be? Reviseu per si fos el cas. Per altra banda,no sé com es pot demostrar aquest triunfalisme del capitalisme quan dins el món tenim mil milions d'afamengats i són els capitalistes el que manejen el món, o no? La resignació al capitalisme crec que és una trampa poc creativa.
Valoració:-1menosmas
Per Bernat, fa mes de 11 anys
La majoria d'obrers dels estats del nort, que defensaven la indústria i passaven pels bons de la història, vivien pitjor que els esclaus dels estats del sud, que defensaven l'agricultura i passaven pels dolents de la pel·lícula. Vull dir que això de bons i dolents sempre ha estat un criteri aleatori. En Moore aquest em sembla un altre dels personatges brillants i ocurrents que surten adesiara que s'aprofiten de les circumstàncies sense gaires escrúpols.
Valoració:1menosmas
Per fogater, fa mes de 11 anys
L'exemple dels herois de la independència em sembla impecable, argumentalment.
El que no m'agrada gens ni mica és la teva diatriba inicial contra els que et critiquen. Fora de lloc, fora de to i demostra una autoestima molt baixa per part teva.
Potser m'equivoc...
Valoració:-10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris