algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Cinc assassinats

Dilluns em convidaren a assistir a un programa de ràdio en record d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar. Dimarts l'Assemblea de Joves d'aquesta barriada els va retre un homenatge. Aurora, les Roges (mare i dues filles) i Belarmina González, varen ésser assassinades a Porreres la Nit de Reis de l'any trenta-set. S'ha complit, per tant, el setanta-tresè aniversari, i la seva ombra es continua projectant sobre la consciència cívica. Cap d'elles no tenia estudis ni càrrecs per afegir a les targes de visita.

Antònia Pascual, la major de les Roges, brodava a la Casa Singer, a la plaça de Cort. L'altra, Maria, era dependenta a una botiga de robes de la plaça d'en Coll, anomenada San Antonio. I la mare, Catalina Flaquer, feia senalles a casa seva. Les tres eren de Capdepera, com ho era Maria Vaquer, una altra dona que cal tenir en compte. Aurora Picornell havia treballat de sastressa. Però ho va deixar per a dedicar-se en cos i ànima a l'expansió del PCE. Maria Vaquer era socialista i va publicar diversos articles a El Obrero Balear.

Un tribunal militar la va condemnar a mort, i se'n va alliberar, de la mort, perquè la moneda va caure de cara. Son pare, Francesc Vaquer, va ésser assassinat. I el seu marit, Serafí Nebot, va patir pena de presidi. També hi ha articles dispersos d'Aurora Picornell, encara que allò que més n'ha transcendit són les arengues. Totes aquestes dones, i d'altres, fan part del moviment obrer i feminista que comença a tenir pes social a Mallorca a partir de mitjan segle XIX. No irromperen espontàniament en el món polític i sindical.

Tampoc no eren unes pobres donetes que s'havien perdut rere els seus marits, tal com propalava la xerrameca de la beateria més rància. Quan s'estudia en conjunt el paper de la dona treballadora en el període 1868-1936, podem veure que tant els assassinats de fa setanta-tres anys com l'amuntegament humà de Can Sales obeïen a la voluntat d'acabar amb el moviment obrer i, fins i tot, de canviar el sentit de la història. Les cinc víctimes de la Nit de Reis feien part de l'engranatge social, no n'eren peces separades.

De Belarmina González no se'n sap gairebé res. És probable que no estigués tancada a Can Sales, perquè les preses que han parlat de la saca, anomenen quatre dones, no cinc. En qualsevol cas, és ben segur que totes moriren víctimes d'una estratègia encaminada a escapçar el moviment obrer. La parella d'Antonia Pascual, Lluís Montero, va ésser assassinat. I el marit de Maria, Josep Julià, també. Dels Picornell, a més d'Aurora, mataren dos germans, Gabriel i Ignasi, i son pare, Ignasi Picornell. Un altre dels germans, Joan, que havia aconseguit fugir de Mallorca, va morir a un camp de concentració nazi. El company d'Aurora, Heribert Quiñones, seria afusellat a Madrid, a la postguerra. L'assassinat d'Aurora, Belarmina i les Roges, ben igual que el de Darder, Ques, Jaume i Mateu, contenia un missatge. Així com els d'aquests era un avís a la burgesia, els d'aquelles ho era al feminisme entès com a factor inseparable dels moviments obrers.

No sols mataren dones, la Nit de Reis. Mataren idees i un segle de feina a favor de la dignitat de la dona i del col·lectiu obrer. A hores d'ara encara no s'han pogut recuperar les seves despulles. El franquisme les va assassinar al llarg de quaranta anys, tossudament, cada cinc de gener. La democràcia coronada voldria condemnar-les a l'oblit. El passat més d'octubre el Parlament de les Illes Balears va renunciar a tirar endavant una Llei de Fosses, com la d'Euskadi i Catalunya, que obligués el Govern a assumir la responsabilitat de localitzar, identificar i retornar als familiars els cossos de les víctimes del feixisme enterrats qui sap on.

Per tal de tranquil·litzar-se la consciència, es va aprovar, per unanimitat, un document que insta el govern de Zapatero a fer alguna cosa per a exhumar els cadàvers disseminats arreu de l'Estat. Ses senyories s'aplaudiren, cofoies. I el Pepé es va afegir a l'ovació de manera entusiàstica. Altres sentírem vergonya aliena. Una vergonya que despús-ahir, la Nit de Reis, es va fer més viva i persistent.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ams, fa mes de 11 anys
Veritat ,Justícia i Reparació.Gracies , Llorenç , a tú i a l´Assamblea de Joves del Molinar .
Valoració:7menosmas
Per Toni Miró, fa mes de 11 anys
Gràcies, Llorenç, per mantenir la flama de la dignitat.
I els "progressistes retrògads" de per aquí que volen emmascarar Sa Feixina!
Valoració:12menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
Sa nostra és una societat que de cada vegada supura més i, ara com ara, no hi ha prou repressió perquè sa gent s'adoni des drama, seguim creient que això és una democràcia. Ho és?
Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris