nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

Millores en el forat

S'ha dit moltes vegades i em faré reiteratiu, però convé partir d'aquest punt per entendre algunes dinàmiques i algunes realitats. Aquest punt és que les Illes Balears són la nacionalitat i regió amb manco despesa pública per càpita. Què vol dir això? Vol dir que dins el conjunt de l'Estat espanyol el nostre país és el que manco recursos per habitant disposa per millorar la mobilitat (tren, carreteres, connexions aèries...) o per despesa sanitària i educativa o per milt coses més.

Els estudis estan a l'abast de tothom i les balances fiscals publicades pel Ministeri gràcies a la pressió dels egoistes nacionalistes perifèrics ho demostren amb exactitud. Bé aquest panorama esdevé encara més dessolador quan sabem que les Balears són el territori que fa un esforç fiscal més gran. No és que les Balears contribueixin poc i per això tenen poca despesa, al contrari, som els que més contribuïm i els que manco podem gastar en serveis i millora del teixit productiu, i això encara agreuja la situació. Sí, ja sé que tot això és conegut, de totes maneres algunes informacions i opinions semblen perdre de vista el lloc de sortida, on ens trobam.

A partir d'aquí, i davant la incapacitat dels representants balears al Congrés de Madrid per fer sortir aquesta terra del forat financer en què es troba, es va anar estenent la profecia que el gran problema de Balears era que mai no coincidien els colors polítics de Moncloa i el Consolat. Així, quan hagués un govern amic les coses canviarien damunt davall. Ja es veu que això en cap cas no era una solució estructural sinó conjuntural, però bé davant la profunditat del forat ja ens conformàvem si això s'assolís i s'anàs en aquesta direcció.

Què ha passat? En la meva opinió el que ha passat és que hem millorat posicions però no hem sortit del forat. En finançament autonòmic això és claríssim. Quan un territori aporta més del 12% del PIB de manera continuada és evident que s'està descapitalitzant i a això se li pot dir de moltes maneres, però probablement una de les maneres més aproximades d'anomenar-ho és espoli. Si això es redueix un parell de dècimes, per exemple 0,5%, què hem de fer? Tirar les campanes al vol i fer veure que hem arribat a la terra promesa o constatar que hem fet una passeta en positiu dins una situació inacceptable i injusta.

Alguns acusen els nacionalistes de restar imatge al Govern quan es fa aquest discurs. No hi estic gens d'acord. Els nacionalistes per la doctrina del govern amic simplement fan un acte de responsabilitat: valoren l'avanç, però el contextualitzen, tot assenyalant els problemes de fons que persisteixen. Personalment, pens que això està molt enfora de ser una deslleialtat o una estratègia que perjudiqui la feina del Govern. De fet, tot plegat és d'una normalitat aclaparadora, perquè a un govern de pacte és lògic i raonable que en temes que són banderes d'alguns socis les passes que es facin segurament siguin insuficients pels abanderats, però allò important és poder compatibilitzar l'anar fent camí en la direcció desitjada amb el manteniment de la reivindicació. Una reivindicació, per altra banda, absolutament legítima i justa.

Sobre les inversions estatals podríem fer exactament la mateixa reflexió. Una reflexió que, a més, encara hauria de ser més matisada perquè és evident que aquesta qüestió ve condicionada per les anomenades inversions estatutàries, és a dir, el fons creat al nou Estatut d'Autonomia per intentar compensar una miqueta el maltracte patit durant anys i panys.

En definitiva, bé està que haguem millorat en finançament o que hi hagi més inversions estatals a Balears. Ara, no crec que sigui cap pecat que alguns considerin i diguin que minvant el forat no n'hi ha prou i que hi ha un problema de fons que mentre no es resolgui ens ha de preocupar i ocupar. Només faltaria que haguéssim de quedar ancorats en la misèria de les miquetes que hem aconseguit, que benvingudes siguin.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per TB, fa mes de 11 anys
Una manera molt suau de dir les coses, jo ho veig de la següent manera, si jo surt de ca meva amb 5 bitllets de 5 euros, agaf l'autobus de l'EMT i quan torn a casa només tinc 4 bitllets la meva conclussió serà de que m'han robat ho he perdut 5 euros.

Sense canviar de tema ;-) podem dir que hem d'anar amb compte amb els companys de viatge que triem!! I és clar, si un és cobard i no diu res quan roben la cartera a un altre, el més probable és que qualque dia se la robin a ell mateix.

Sense patriotes no hi ha país, és cert que molts han quedat pel camí, però val més el record dels bons companys de viatge que la olor putrefacte dels cobards.

Ha arribat l'hora dels valents, l'hora dels patriotes, l'hora de fer país. Els liders sempre surten en moments com aquest!!
Valoració:5menosmas
Per Mallorquí, fa mes de 11 anys

Hi ha cançons, cançonetes i cançonasses. I hi ha cançons com una casa de pagès. Encara no he tingut ocasió d'escoltar sencer Viatge a Montserrat, el darrer disc de Quimi Portet, però la peça que serveix d'avançament, 'Homes i dones del cap dret' posa de manifest que l'astre intercomarcal està tan inspirat com sempre o, potser, més inspirat que mai. És una cançó bella i emotiva, de ressonàncies verdaguerianes, en la qual Portet, com féu Mossèn Cinto a 'L'Emigrant', s'acomiada del paisatge físic i sentimental que l'envolta. Amb més d'un segle i mig de distància entre l'una i l'altra, el tema de l'adéu a la terra, convenientment actualitzat, continua posant la pell de gallina.

Homes i dones del cap dret
D'esquena al mar i a la muntanya; completament al marge
de l'activitat industrial; sota una col, canta el poeta:

Des d'una àrea de servei,
la meya terra
és com un parrac grapejat,
un país vençut pel davant
i pel dorrere,
d'atrotinada dignitat.

Adéu turons amics,
adéu rieres,
boscos d'alzines i de roures i fagedes;
muntanyes del meu cor,
adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una guitarra
i el solet no vol sortir
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.

Hola pudors d'infern
brutes i abjectes
d'animals escorxats, sentar de sang i merda.

Adeu olors d'abans
fenc, trepadella
d'espígol dolc i farigola a l'escudella.
Adeu amor, bonica,
la millor amiga,
adéu rateta que escombrava l'escaleta.
I allà sota una col,
canta el poeta:
homes i dones del cap dret, adéu per sempre.


Josep també dir-te: Sense tot això, sense un Congrés de consens i integrador, el procés nacionalista que ens ha de portar a exercir el dret a decidir no reeixirà mai. Nosaltres sols no ho farem, però sense nosaltres, tampoc es farà.

"Espero que no sigui un adéu per sempre a la nostra estimada Uniò Mallorquina"

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris