algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

Si Antich no fos candidat

El rumor polític de principi d'any és la possibilitat que Francesc Antich no repeteixi de candidat a les eleccions de 2011. Fins i tot ell mateix, despús-ahir, s'hi referia, a la seva manera, sense confirmar ni descartar res, limitant-se a dir el de sempre: que serà el partit, quan arribi el moment, el que decidirà. Aquesta vegada el rumor per ventura té més consistència -equivocadament perquè una cosa no té res a veure amb l'altra- que en d'altres ocasions, perquè Antich no podrà tornar a ser secretari general del PSOE balear.

Almanco no podrà presentar-se pel càrrec en el pròxim congrés del partit, previst per al juliol de 2012. La raó no és altra que els estatuts no ho permeten, ja que ho ha estat en tres ocasions consecutives: 2000, 2004 i 2008. Aquesta circumstància ha fet alimentar en diverses ocasions durant el darrer any la possibilitat que no fos candidat el 2011. A més, ell mateix recentment ha impulsat els rumors. Durant el debat dels pressupostos de la Comunitat per a enguany, Antich confessava a diversos periodistes que "estic cansat" i que "no tenc clar si repetiré".

La raó del cansament, explicava, era la dura legislatura que està patint, la qual s'inicià enmig d'una tranquil·litat absoluta i amb perspectives de futur immillorables, les quals feren el cim a les eleccions generals de març de 2008 i que, tanmateix, a partir d'aquella victòria electoral del PSOE a Balears -la primera d'ençà el 1986- tot li ha anat de rota batuda. La crisi econòmica, ferotge, per una banda, i les múltiples crisis polítiques, per una altra, que sovint el deixen amb mans i peus fermats per enfrontar-se a la primera.

El darrer exemple, durant les festes, no és baladí: Carles Manera se'n va a firmar el millor acord de finançament mai no tengut per a aquesta regió, del qual se n'ha derivat una xifra (per a 2009) rècord d'ingrés de doblers, i els aliats no l'acompanyen a Madrid i, a més, menyspreen el que s'ha aconseguit. Amb aliats així, per què necessit adversaris, pensa Antich. I té raó.

En fi, que per una cosa o per una altra, Antich està cansat i diu que pensa a no presentar-se. Clar que qui conegui la seva forma d'actuar no li pot venir de nou. Quan el president amenaça amb quelcom vol dir que no vol que tal cosa passi. És una mena, podríem dir, d'exorcisme d'allò que podria passar i no voldria que passàs. D'exemples n'hi ha molts. El més recent, durant la crisi número 53 del pacte, la de principis de desembre, filtrà a tots els mitjans que destituiria l'endemà UM de tots els càrrecs.

Això volia dir que no volia fer-ho, com així no va fer. Un altre exemple: després de la derrota de 2003 va fer córrer que per ventura se n'aniria a Madrid de diputat nacional, però que no n'estava gens segur; això volia dir que ja tenia la decisió presa i que volia que l'animassin a partir, com feren i passà. Un altre: quan el PSOE havia de decidir candidat per al 2007, ell va fer córrer que no tenia gens clar que volgués repetir i que per ventura seria millor que encapçalàs la llista Francina Armengol; això volia dir que estava segur que repetiria i que no volia veure ni en pintura n'Armengol de candidata.

Ara ens diu que s'ho està pensant. Amb els antecedents no és difícil imaginar que té decidit tornar a presentar-se però que vol que el partit li ho demani per anul·lar els incipients moviments que en contra seva pugui haver detectat. Però, i si per un pic fos vera i ens sorprengués renunciant? Idò aleshores l'anàlisi és senzilla, ràpida i concreta: donaria la majoria absoluta al PP.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Corc, fa mes de 11 anys
Uns i altres són iguals de dolents, els del PSOE i tota la nomenclatura actual de les institucions.
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris