algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

Els Reis ho saben, jo no vaig d'amagat

Els Reis, els Mags vull dir, saben de sobres que jo som un republicà de soca-rel, ja fa molts d'anys que n'exercesc i no me n'amag ni ganes. Fa una vida que esgrimesc, que ventil l'argument aquell que, el dia que existeixi la finestreta on pugui anar a cercar el punyema d'imprès amb el qual els meus fills puguin fer la sol·licitud per presentar-se a oposicions a rei, jo em plantejaré la possibilitat de canviar els meus convenciments i sospesar amb interès relatiu esser monàrquic.

Mentre, nyepes! Però no, els d'Orient, que deuen tenir un fetge com un elefant de casta molt grossa, han obviat la feta, i mira tu si ho són bona gent, així i tot encara enguany m'han deixat un regal extraordinari. Sense escriure carta ni res, a pèl, per transmissió de pensament, un suposar. Estic de goig més inflat que unes xeremies, més a pler que el bou de Betlem. Sabeu que m'hi ha fet de gojós...! M'han deixat amb una cara de pasqües, amb un somriure com d'aquí a allà.

Els tres Reis Mags d'Orient, que ahir horabaixa feren contentes tantes criatures il·lusionades, que primer els veren arribar entre torxes, bengales i coets, i els vestits de coloraines dels patges, vinguts per terra o per mar, depèn de l'indret on decidiren fer-se avinents, tirant grapades de caramels que serviren per deixondir de qualque manera l'embadaliment per la sorpresa general, evitar que els ulls dels infants es desorbitassin de demés, que la saliva sobrera per mor de la sorpresa i la impaciència no vessàs en baves..., i un poc més tard hagueren d'entrar en competència directa amb el "Papá Noel" de torn que va venir del nord, aquell grassonet que fa el que pot per fer-se el simpàtic i qualque pic ho aconsegueix i tot, vestit de vermell, massa abrigat per aquests encontorns, panxa cervesera i galtones enceses gens ni mica per empegueïment, que sense respectar ni aixinetes la llei de l'honesta competència, ja fa setmana i mitja que féu la passada i au, ja m'encalçaràs..., aquests anomenats Reis Mags, el Melcior, el Gaspar i l'obscuret Baltasar, no necessàriament per aquest ordre, no fos cosa feríssim susceptibilitats, ja fa bastants mesos m'avançaren, em varen bestreure un obsequi que procur estotjar com un tresor i gaudir-ne seguit seguit, ben conscient de la seva extraordinària vàlua.

Els tres Reis d'Orient, enguany, han volgut posar a prova els meus convenciments de descregut crònic i recalcitrant, i m'han deixat les creences republicanes i les no creences religioses amb més forats que un garbell, generosos reguitzers. Vaja un obsequi que m'han fet!

L'any passat, tot aquest 2009 que ja ens hem tirat a l'esquena, he estat generosament obsequiat pels Reis Mags d'Orient amb una salut envejable. Ni un constipadet, ni una faringitis, ni un os romput..., i mirin que en som afectat, jo, en això de trencar-me ossos, punyema. Res. Més trempat que l'orgue de la Seu, tu. I això, tot plegat, amb el meu historial mèdic amb les mans, creguin, no és cosa poca. Amem si aquest 2010 podem continuar igual.

I una altra comanda els voldria avançar per aqueix any que comença, a més de continuar amb la salut a son centre, si no és pegar molt amunt: si em poguéssiu fer arribar un nétet o una néteta, n'estaria de gojós, buf, si sabéssiu fins a quin punt! Ja tenc consciència que potser és encomanar massa, però com que el no ja el tenc, per demanar que no quedi... Idò això. Gràcies altre pic, Majestats. Fins que vostès vulguin. Una bona encaixada d'en Biel de Can Sabateret de Sineu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris