nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

Secrets vaticans

El temporal que afecta l'Església catòlica en general i l'espanyola en particular, des de fa algun temps, conté elements interpretatius que s'escapen fàcilment al lector convencional. Paradoxalment, aquesta mateixa Església, d'àngels i dimonis, després no apareix com a impenetrable ni oculta quan hom pretén coneixer-ne les ombres i llums en el passat. L'Arxiu Secret Vaticà, com és conegut oficialment l'arxiu central de l'Església catòlica, té el do de convertir-se en una font extraordinària per completar la interpretació històrica.

Com se suposa, l'arxiu conté preferentment el punt de vista eclesiàstic i, en alguns casos, també el de la militància catòlica, la qual cosa esdevé una riquesa des del punt de vista intel·lectual quan aquests materials es publiquen i difonen tractats de forma rigorosa i científicament correcta. Aquest és el cas d'un llibre extraordinari que acaba d'editar Publicacions de l'Abadia de Montserrat, titulat La Setmana Tràgica de 1909. L'Arxiu Secret Vaticà (2009), de Ramon Corts i Blay. Indubtablement, es tracta d'una documentació fins ara confidencial que havia romàs inèdita a l'Arxiu i que es publica per primer cop arran del centenari d'aquella convulsió social que commocionà Catalunya i el món, el juliol de 1909. Corts reprodueix en aquestes prop de sis-sentes pàgines el gruix de la documentació que la diplomàcia, la jerarquia i els principals representants socials i polítics generaren en tot allò que afectà la revolta social i l'Església.

Però molt particularment allò que fa interessant el llibre és tot allò de confidencial i de primera mà en format de despatxos oficials adreçats a la Secretaria d'Estat, i l'estratègia política que hi mantingué la jerarquia catòlica. A partir de la lectura atenta d'aquesta obra, el lector farà incursions automàtiques en l'actualitat i tractarà d'explicar i d'entendre la mecànica i el funcionament de la maquinària religiosa i la seva relació amb el poder. El llibre té la virtut de ser una obra d'història, pensada per historiadors i, en conseqüència, una obra que no exigeix lectures metahistòriques, ni cap casta d'adhesió personal, perquè el tractament és profundament respectuós i transmet credibilitat al lector.

El llibre exigeix un lector encuriosit i sensible davant una problemàtica complexa, però també un receptor que tengui una certa fredor intel·lectual i que no es deixi influenciar en excés per les llums i les ombres, ni de l'Església ni dels poders polítics i les seves armes. En una conjuntura històrica com l'actual, amb un protagonisme possiblement exagerat de l'episcopat, a partir d'aquest llibre hom s'adona del paper que els diplomàtics, entre els quals els Nuncis Apostòlics, han tingut en les relacions internacionals i el rol que han protagonitzat com a mediadors o com a incordiadors.

L'historiador Ramon Corts, a banda de reconstruir la dimensió religiosa de la Setmana Tràgica, ens convida a conèixer el laberint vaticà, a contemplar allò que correspon al responsable màxim de l'Església i ponderar el paper dels seus assessors, en aquest cas un Secretari d'Estat espanyol (Merry del Val) i un cardenal influent català (Vives i Tutó). Uns i altres mai no surten debilitats un cop es coneixen profundament i rigorosament els detalls de la seva gestió.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris