algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

Un autèntic “tour de force”

De sobte, del fons de l'oceà tempestuós d'una escriptura teològica velis nolis, acaba de sorgir, publicada per aquestes edicions del Salobre que ens mereixen tant de respecte -guanyat a pols per Antoni Xumet, La ciutat submergida. Obra poètica inèdita (1970-2008), de Màrius Sampere i Passarell, poeta catalaníssim i també marginadíssim, de l'obra del qual Carles Duarte ens diu el següent en el seu pròleg: "Escrita des de la carn i la sang, la poesia de Sampere reflecteix una apassionada i crítica interrogació sobre el sentit de la condició humana, sobre aquest Déu estrany, cruel o maldestre que Sampere veu a l'origen d'aquest món". I també opina respecte de la seva: "La poesia no es reconeix en l'harmonia ni en el lirisme fàcil i idíl·lic ni en un ordre artificial i mesurat que dibuixa aparences confortables, sinó que cerca l'emoció en la vida brillant descordada, caòtica, autèntica".

No cal dir que La ciutat submergida és realment tot un tour de force espectacular, l'arreplec ben ordenat de dotze llibres -dotze-, des d'Elements insubordinats fins a La consagració del caos, amb un total, si no m'he descomptat, de 443 poemes, escrits -se'ns diu- entre 1970 i 2008, tots els quals -per motius o raons que ignoram- no haurien estat publicats o no haurien trobat editor fins ara. I la veritat és que, si aquest darrer fos el cas, la feta seria difícil de comprendre o d'entendre. Per molt que Isidor Cònsul, en el seu epíleg a Subllum (Proa, 2000), ens indiqués que l'obra de Sampere "ha patit el purgatori d'una llarga travessa del desert i la severa penitència d'un viatge en solitari, i ens comentés també el fet estrany que L'home i el límit, que "es va endur contra pronòstic i amb la sorpresa de tothom el premi Carles Riba de 1963" no fos publicat fins a cinc anys després i que, subseqüentment, per "la migrada recepció" crítica que aquest llibre va obtenir, "per un espai de prop de vint anys, la seva obra va papallonejar entre premis menors i Jocs Florals buscant alternatives perquè la producció poètica acabés retrobant-se en forma de llibre".

Però si la seva primera antologia va publicar-se el 1999 amb el títol de Si no fos un secret, seleccionada per D.Sam Abrams i Jaume Subirana i acompanyada per sengles pròlegs d'ambdós, ¿com es possible que quedés marginada i inèdita tanta obra de tanta qualitat? La resposta a aquest interrogant que se'ns planteja ens sembla molt simple: perquè els textos en qüestió, realitzats entre 1970 i el 1999, no varen esser posats a la disposició d'antòlegs tan responsables. En definitiva, se'ns planteja l'interrogant de si la major part del tour de force no ha estat realitzat de fet en unes dates posteriors a les que el subtítol indica. Vull dir que podria ben bé esser que tants de textos de pes no haguessin estat inèdits tant de temps. En qualsevol cas, sigui com sigui, el que és important i decisiu és que ens fan treure el barret. Així com tampoc no podem deixar de retre homenatge a l'editorial establerta al Port de Pollença per una novetat tan important per a tot l'espai d'expressió catalana, i encara fora d'ell.

Escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris