algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Assassinats legals

Una de les conclusions més interessants de la tesi doctoral de Catalina Moner Móra, llegida recentment a la Universitat de les Illes Balears, és l'extremat "legalisme" amb què els revoltats contra la República el juliol del 1936 varen procedir contra Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Ques i Antoni Mateu. Davant un tribunal format per destacats contemporanistes de Barcelona (Jordi Casassas i Carles Santacana), Palma (Sebastià Serra i Jaume Oliver) i Alacant (José Miguel Santacreu), la historiadora i inspectora d'educació Catalina Moner va defensar una llarga investigació centrada en la figura de Darder. Sota el títol d'Emili Darder i Cànaves (1895-1937). Metge i polític, víctima de la repressió franquista, i dirigida per qui escriu aquestes línies, va assolir la màxima qualificació acadèmica. Com és lògic, el judici ocupa una part important de la tesi i la veritat és que sobta per les aparences de "justícia" i per les molèsties que es varen prendre per aparentar que es tractava d'un procés amb garanties. Els detinguts varen tenir advocats defensors que, en alguns casos, com en el d'Alexandre Jaume, varen esser brillants i feren tot el que pogueren. També fou bastant combatiu l'advocat de l'antic batle d'Inca Antoni Mateu, de qui el president del Consell de Guerra va arribar a dir que utilitzava una "fina ironía (que) sirve de elegante envoltura a un fondo agresivo". S'ha de recordar que paral·lelament centenars de mallorquins eren assassinats, a les cunetes de les carreteres o en els cementeris, sense cap mena de paròdia de justícia. Només cap a l'octubre del 1936, s'iniciaren els consells de guerra com el que ens ocupa. En aquest cas, desenes de persones varen esser cridades a testificar en un procés que es va allargar més de mig any. Autèntiques menudeses, com la recerca d'una dedicatòria d'Alexandre Jaume a l'assassinat Joan Monserrat i Parets, varen provocar diverses compareixences i gran recerques. No hi ha dubte que volien justificar l'injustificable. Per això es varen inventar un suposat complot revolucionari, del qual no s'han trobat mai proves reals, que hauria implicat tots els acusats. Per cert que el principal testimoni d'aquesta conspiració marxista, Bartomeu Fluxà Colomar, desapareix poc després. I pel que fa a un suposat document xifrat, amb moltes dades sobre la insurrecció bolxevic, trobat a l'escriptori d'Antoni Mateu, el seu advocat defensor aconsegueix que figuri en acta que "el señor fiscal admite la probabilidad de introducción subrepticia en el cajón de la mesa de su patrocinado del documento cifrado y de cuanto se hubiera querido introducir". Però, com assenyala encertadament Catalina Moner, tot valia per acusar Darder, Jaume, Mateu i Ques. Des de la compra de llibres en català al Círculo Mallorquín a retalls de La Última Hora o El Obrero Balear. En el cas d'Antoni Maria Ques, com que no tenia una projecció pública com els altres acusats, aquesta recerca arriba a extrems de deliri. Així, constitueix un càrrec haver assistit a una reunió d'Esquerra Republicana Balear, el 8 de gener del 1936, en la qual es va decidir cedir el local per un acte dels Amics de Rússia. De totes maneres, el fiscal Ricard Mulet Fiol s'atreví a demanar la pena de mort contra Jaume i Ques.

Però el Consell de Guerra els condemnà tots quatre a la pena de mort, el 16 de febrer del 1937, per considerar provat que feien part d'un complot revolucionari del Front Popular contra la pàtria, els elements d'ordre i l'Exèrcit. I és que, malgrat la parafernàlia legalista, tot era una paròdia. Catalina Moner destaca l'opinió de l'auditor de guerra, Lluís Ramallo Thomas, que a la manca de proves o d'un aixecament en armes, contraposa que "en las actuales circunstancias a cualquier ente o persona que no viva fuera de la realidad le es innecesario".

Historiador

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per foc i fum, fa mes de 11 anys
Al menys aquests tingueren l'oportunitat de un judici gracies al qual ara podem coneixer totes aquestes dades. El meu onclo que tenia 19 anys va ser torturat a una txeka i assesinat pels socialistes a Barcelona només perquè era de ideas suposadament dretanes... Memoria històrica per tothom!
Valoració:0menosmas
Per Encara no hem arribat a la normalitat, fa mes de 11 anys
Allò que és molt lamentable és que encara hi ha por, molta por, a parlar de segons quines coses de les que passaren en aquells anys. Aquells qui pactaren la transició, amb acord de total impunitat per a tots els criminals que ajudaren a Franco que quedaven vius, i a no dir segons què dels qui ja eren morts, està clar que volien canviar el règim, però tenien por. I quan es feu la Constitució, tenien por a posar-hi segons què, i molta gent segueix, i seguirà fins que es mori, tenint por. Aquest és un dels retrets més greus que es poden fer a aquell règim: haver inculcat en una gran part de la població una invencible por a dir segons què, a mostrar segons quines actituts amb relació a la política, una por que perdura més de trenta anys després de tenir governs presumptament democràtics.
Valoració:3menosmas
Per Aina, fa mes de 11 anys
Ho feien des del poder que els emparava. Potser d'aquí anys, alguna persona interessada per la història també analitzarà, des de l'objectivitat que permet el pas del temps i sense la por de no poder tocar allò que ens fan creure intocable, deia que analitzarà la transició, el paper vertader que ha tingut la casa reial, el que han fet i han deixat de fer, coses que avui encara ens semblen lloables perquè ningú des de l'oficialitat no pot dir-hi res en contra. Els nostres néts i nétes, si en tenim, potser també es posaran les mans al cap en veure què se'n pot treure de tot el que passa avui, tot tan suposadament d'acord amb les lleis que ens "emparen".
El temps tot ho devora, lo bo i lo dolent.
Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris