lluvia ligera
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Cap d'any a Campanet

A Campanet, un poble on només m'hi havia acostat unes quantes vegades, sempre amb la intenció assassina de comprar un parell de pollastres de camp -plomes refinades, crestes arrogants, etc.-, l'any nou em va sorprendre envoltat de grans persones. Per allà hi prospera un amic meu que es dedica a buscar or a les fonts ufanes, a més, li agrada ensumar el vent, tastar els ametllons i llepar les pantalles de cinema, encara que a vegades s'enamora de dones massa belles i fa versos virolats. Fins i tot a vegades escriu articles en aquest mateix diari, articles per a la redacció dels quals aprofita qualsevol objecte que fulguri: idees basades en fets indefugibles, un bon parell de sabates que hagin trepitjat els racons més majestuosos d'aquest món, o la malícia que sempre ens corromp, enverinant-nos la sang d'un suquet negre que fa suar pebre vermell i ens omple els intestins d'ideologies polítiques. Com dic, Campanet em va veure abraçar els dos zeros de l'any nou. El 2010 serà magnífic, i pronostico que passaran coses grosses, coses petites i coses de mida mitjana. El meu amic m'ho confirmava alhora que buidava un ull a un escamarlà, i, entre mossegada i mossegada s'aixecava de la taula a besar la seva dona, una comtessa dels boscos més brillants d'aquest racó d'hemisferi hipòcrita. Jo, per no desentonar, també mossegava la meva dona, alhora que assaboria un sopar dels que fan més fàcil la diplomàcia.

A Campanet hi feia vent, i un fred carregat de farina romàntica, però tot era amor i companyonia galant. No hi vaig veure corbates, cosa que delata que no hi ha corrupció ni tampoc rastres de mística mesquina. El que vaig descobrir en el meu vagareig va ser terriblement real, i puc donar fe que per les meves mans van passar minuts i hores. Hi havia música que tronava, i pubilles sense casar, i al·lots carregats de picant, i tanta vida que semblava impossible que la nit no hagués de rebentar, de desfer-se en paperines de mecànica impura. Jo explorava aquests racons íntims, degustava mirades i avalava textures de complicitat i de record, i puc dir sense por d'equivocar-me que vaig viure, i que éssers humans meravellosos van ser còmplices d'aquest mateix trànsit temporal. A Campanet hi tenen bars plens de fosca i d'esquenes nues, de sabates de pell llustrosa, sí, llocs plens d'una família que reivindica el dret a viure una vida que no acabi deixant-nos la boca seca.

Va acabar un any i en va començar un altre, i tot ara continua al seu ritme acostumat, fet de vigor, mala fe, amor, prodigi i ignorància. Sort que tinc un amic aplegat amb una comtessa, i que la meva baronessa em deixa almenys netejar-li les pallisses, on dono alfals als cavalls més purs de la prosa llibresca. Sort que l'any passat ja s'ha fos com els amors adolescents i les pastilles per al mal de cap, i que ens anem fent homes sense massa podridura a les costelles. Us desitjo a tots una mica de prosperitat, de bona fe, una lavativa per a l'ànima. A Campanet la nit amagava estrelles monstruoses. I s'acostava el 2010, feliç i renouer i sempre disposat a mossegar-nos.

Escriptor

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Xesca, fa mes de 11 anys
Molts d'anys. Que les estrelles monstruoses amagades se't mostrin. En companyia de la teva baronessa o de qui vulguis.
Molts pleonasmes puguem llegir-te el 2010!!!
Valoració:-3menosmas
Per Nina, fa mes de 11 anys
"On només m'hi havia acostat" Aquest llepaculs no saps què és un pleonasme? No solament és eixorc d'idees, sinó que ni tan sols sap escriure correctament.
Valoració:-19menosmas
Per Campaneter, fa mes de 11 anys
Ja m'ho pareixia que eres tu. I t'ho vares passar molt bé, pel que vaig veure al bar del caragol que puja. A veure si véns més sovint.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris