En primer lloc, ni aquí ni a cap societat democràtica de bon de veres, no tocaria haver-hi corrupció ni a la política ni a la societat rasa. En segon lloc, en haver-n'hi, de corrupció, els jutges i fiscals tocarien aturar-la d'arrel sempre. La peresa o la feineria dels jutges i fiscals no tocaria dependre de les bregues entre partits, com ara els dos principals partits nacionalistes espanyols -el PP i el PSOE-, ni de les ganes d'aquestes dues forces d'esborrar del mapa tots els partits que no compartesquin el seu projecte espanyolista.

L'enfilall de casos de corrupció que s'han destapat del temps de la legislatura d'en Jaime Matas escarrufa. Però el fet que una part d'aquells escàndols afectin Unió Mallorquina, i el fet que aquest partit faci part de l'actual Pacte de Govern, han servit perquè la dreta nacionalista espanyola de les Balears, sempre molt hàbil i feinera en la tasca de fer propaganda, n'hagi tret profit per provar de tapar-se les seves pròpies buranyes i diluir-les dins una boira de brutors generals com a cosa natural de la política i per escampar la seva famosa consigna autodisculpatòria que diu que "tots són iguals".

I això no és vera. Que jo sàpiga, ni els comunistes espanyols ni el PSM ni ERC no tenen ni un sol cas, almanco que s'hagi destapat, de corrupció. I estigau segurs que la premsa forastera passaria un guster de poder trobar, a les Balears o al Principat, just que fos un sol cas d'un regidor independentista de qualsevol poblet per petit que fos, que s'hagués embutxacat mil euros. Estigau segurs que els diaris de la Brunete ho escamparien a primera plana. Estigau segurs que, a hores d'ara, ho ensumen i ho cerquen rabiosos.

Però no n'hi ha prou de no robar. Les forces que en són netes han de treure pit i proclamar als quatre vents que no en tenen cap, de lladregot, ni demostrat ni presumpte, a dins les seves files. ERC de Mallorca, a més, ara pot bravejar -i ha de bravejar- que ha tingut el coratge d'aixecar el cul de la cadira i de deixar anar els càrrecs. Ben mirat, el Bloc sencer, quan el PSOE es va desdir de la seva pròpia promesa insígnia d'aturar Son Espases, ja hauria d'haver partit del Govern i s'hauria d'haver limitat a donar-li suports puntuals.

A més a més, no podem perdre de vista que aquesta legislatura ha estat la del desmantellament del nostre espai nacional de comunicació. Amb la TDT, el PSOE ha aprofitat per multiplicar els canals en espanyol i per reduir encara més la ja minsa oferta televisiva en català que teníem amb la televisió analògica. A més, ha baratat la TV3 a les Balears pel canal internacional que rep la diàspora catalana a l'estranger; n'ha posat la recepció en mans del govern "autonòmic" de torn; ha espanyolitzat encara més els continguts de la TV3 i de Catalunya Ràdio i, just ara i sense fer renou, ha tallat la recepció d'Icat FM i de Catalunya Informació. D'aquesta manera, com pot cap partit amb dignitat i que no sigui nacionalista espanyol aguantar dins un govern de bracet amb el PSOE? Fins aquí hem arribat!