cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:

“Míster” Caritat

La cera -diu el proverbi mallorquí- l'han d'emparar quan cau. És per seguir aquest consell que avui tornaré a fer un comentari sobre algunes de les paraules que els evangelistes atribueixen al que s'autoanomenava Fill de Déu. Si dic això, és per mor que aquests dies he quedat realment astorat davant d'un fet que em semblava, abans, del tot inimaginable, i és que l'article que vaig publicar dissabte passat en aquest diari sobre Jesús de Natzaret va tenir en tres dies més de 500 lectors on-line. Sé que aquesta declaració, sens dubte una mica vanitosa, necessita algune matisos si no vull caure en el ridícul més espantós.

El primer dels esmentats matisos és, naturalment, el que fa esment del mètode: el mètode de recompte. El sistema actual només permet saber les vegades que han fet clic sobre el títol de l'article. Suposar que totes aquestes persones l'han llegit i convertir, així, el clicadors en lectors és un pecat d'optimisme en el qual hom no pot caure. Pitjor seria encara creure que els ha agradat i que han arribat al final. L'altre matís que cal fer-hi és que no es pot descartar que es tracti d'una broma despietada en què els enemics, i/o amics, s'ha repartit la feina d'anar pitjant el botonet a fi que quan jo vegi els resultats m'infli com un calàpet, per després pegar-se -ells- un panxada de riure davant les mostres de vanitat en les qual, quasi amb tota seguretat, caic ara mateix. Hi ha, tanmateix, un altre proverbi mallorquí que diu que més val més creure les coses que anar-les a cercar i jo m'hi acolliré, abandonant ja tota casta d'escrúpols.

Podré, així, presumir que gràcies a la meva modesta prosa durant dos o tres dies Jesús de Natzaret va ocupar el "pòdium" dels personatges que més atenció reberen en el diari en català, de Mallorca. He de dir que els altres dos personatges del "pòdium" eren, ai, Jaume Matas i el senyor Hidalgo. Agrairia que cap lector no caigués en la temptació de fer ni la més mínima analogia entre el "pòdium" i el Gòlgota: la "gracieta" seria massa fàcil. Aquest pròleg, clarament, massa llarg, m'obligarà a parlar gairebé de manera telegràfica del passatge de l'Evangeli que he triat per comentar avui. I és que, si em fessin escollir quin és el més dur, el més difícil de seguir dels preceptes que ens va llegar el fill del fuster de Natzaret, no ho tendria fàcil.

En absolut. Seria el de donar-ho tot als pobres? El d'oferir l'altra galta? El de callar quan hom està carregat de raó? El de no criticar ni jutjar? El de deixar passar davant els cràpules que han rectificat a darrera hora la seva trajectòria? Crec que, en el fons, la meva elecció no recauria en cap dels esmentats fins ara, sinó en aquella exigència que, a l'hora de fer caritat o una bona obra, la mà dreta no ha de saber el que fa l'esquerra. És probable que la dificultat de complir la recomanació no fos tan grossa en el segle I com en els nostres temps. Però en el segle XXI, en el qual hi ha hagut una innegable revolució en els mitjans de comunicació, és quasi impossible de seguir.

Si miram una mica els comportaments socials d'avui en dia, és difícil no observar una aferrissada lluita per veure, no qui amaga, sinó qui comunica millor les obres caritatives que fa. Sense sortir de la nostra illa, crec que els mallorquins ho tendríem fàcil per elegir el campió o mister de les bones obres o "Míster" Caritat. Algú podrà pensar que les meves paraules són provocades per una animadversió contra els qui, quan veuen una càmera, perden el cul per posar-s'hi davant o contra els qui pidolen entrevistes en les quals sempre diuen el mateix.

No deixa de ser certa aquesta apreciació, però també som el primer a reconèixer que la propaganda avui en dia és imprescindible. Qui vol fer caritat és necessari que lluiti sense vergonya per ser reconegut com el campió de la caritat. Si no, posa-li "muerto" -com deim en bon mallorquí- a la seva obra, a la seva associació benèfica. Sí, definitivament, el precepte de Jesús avui en dia sembla no sols impossible de complir, sinó anacrònic.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Antoni Llull Martí, fa mes de 11 anys
Un vell refrany diu que "caritat i amor / no volen tambor", però també es cert que sense propaganda no s'aconsegueixen gaire coses. Ara bé, una cosa es promocionar la caritat, recordar a la gent que cal fer-ne, que hi ha molts de necessitats, i altre publicitar allò de bo que hom ha fet, personalment, en favor dels altres. Allò que diuen que "la mà dreta no ha de saber allò que fa la mà esquerra" és un poc exagerat. De vegades convé que una mà sàpiga què és que ha fet de bo l'altra. Potser li entraran ganes d'imitar-la. Si realment hom disposa d'un bon cabal de bona voluntat, per a practicar la caritat no trobarà gaire problemes.
Que aquest any 2010, Sr. Bujosa, pugui seguir escrivint tant com vulgui i que tot li sigui propici!
Valoració:3menosmas
Per Sort i Ventura, fa mes de 11 anys
Sr. Bujosa: els seus articles sempre son dels mes llegits; i, en general sol haver-hi polemica.-No crec q. la gent se dediqui a clicar aixi com aixi, a vegades els he llegit dues o tres vegades, quan son graciosos i interessants, q. es quasi sempre.-Bon any i molta salut!!.Sort i Ventura
Valoració:3menosmas
Per Centre, fa mes de 11 anys
La meva mà dreta no sap el que fa l'esquerra, però l'esquerra sempre sap el que fa la dreta. (Ja tens un comentari al teu article, Francesc, allò ue tant t'agrada. Estàs content?)
Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris