bruma
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

La neu segons Hemingway (1936)

"I era neu el que va caure durant tota la setmana de Nadal, aquell any, quan vivien a casa del llenyataire, amb el gran forn quadrat de porcellana que ocupava la meitat de la cambra, i dormien sobre matalassos farcits de fulles de faig. Fou l'època en la qual arribà el desertor amb els peus sagnants de fred per a dir-li que la policia seguia el seu rastre.

Li donaren mitjons de llana i entretingueren amb conversa els gendarmes fins que les petjades hagueren desaparegut. Allà a Schrunz, per Nadal, la neu brillava tant que feia mal als ulls quan hom mirava des de la taverna i veia la gent que tornava de l'església. Allà fou on pujaren per la ruta groguenca com el pixum i allisada pels trineus que s'estenia al llarg del riu, amb les costes cobertes de pins, mentre ells carregaven els esquís a l'espatlla. Fou allà on efectuaren el brutal descens pel glacer i per tal d'anar a la Madlenerhaus. La neu sembava una coca de gelat, s'esmigava com la pols, i ell recordava l'empenta de la cursa mentre queien com ocells...".

Curiosa descripció d'aquest temps hivernal. És la lletra i l'enginy d'Ernest Hemingway, fragment d'una narració que forma part del llibre Stories, encapçalat pel relat altament conegut a causa de la cinematografia, Les neus del Kilimanjaro. Però en aquest cas les neus no són les de la gran muntanya africana, sinó les que ambienten un Nadal europeu de blanc mantell. Fou un home estrany aquest Hemingway. Greument ferit durant la Primera Guerra Mundial, on es trobava com a voluntari de la Creu Roja en el front italià, tota la seva vida fou una aventura.

Aquella traumàtica experiència el condicionà, indubtablement, per a sempre i el llançà a cometre actes arriscats o heroics com a exorcisme contra la por. És per això que la seva obra és presentada com una justificació a l'existència de l'ésser humà. El seu estil és viu i realista, les seves descripcions porten una acció que substitueix el desenvolupament psicològic. S'hi nota, fins i tot, una certa indiferència moral en aquella primera etapa. Més tard, en la seva obra, hi advertim tal volta un mig difuminat sentiment de solidaritat humana.

El temps en què escrigué Stories coincideix amb aquell en què fou corresponsal a Espanya durant la Guerra Civil. Vivències anteriors i trames imaginatives devien llevar ferro a la duresa del moment. "El vent de neu els va fer estar una setmana a la Madlenerhaus, jugant a les cartes i fumant a la llum d'un fanal. Les juguesques augmentaven a mesura que Herr Lent perdia. Finalment ho va perdre tot: els doblers que aconseguia amb l'escola d'esquiatge, els guanys de la temporada i també el seu capital. El veia ara amb el seu nas llarg mentre recollia les cartes i les descobria. Sempre jugaven.

Si no hi havia molta, neu jugaven; i, si n'hi havia molta, també. Pensà en la gran part de la seva vida que es passava jugant. Però mai no havia escrit una ratlla sobre tot allò, ni d'aquell clar i fred temps de Nadal, amb les muntanyes llunyanes, a través de la plana que havia recorregut Gardner, després de creuar les línies, per a bombardejar el tren que duia els oficials austríacs llicenciats, metrallant-los, mentre ells es dispersaven i fugien...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris