lluvia ligera
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Tres i el trio

Fa temps que no he vist jugar el Mallorca, tot i que en seguesc la trajectòria esportiva i m'interès, sobretot, pel recorregut institucional de l'entitat. En aquest sentit em consider un seguidor incondicional del trio format per Martí, Muñoz i Verger, especialment els dilluns, quan coincideixen expressant les seves sensacions sobre el Mallorca i el mallorquinisme. Aquests darrers temps, al marge dels resultats, les seves impressions coincideixen, paradoxalment, amb altres professionals, preferentment en allò que afecta l'estat en què es troba la societat anònima esportiva. En poc temps s'han viscut tres etapes que s'han succeït de manera supersònica, amb combinacions diferents en allò que fa referència a la relació entre la gestió i el rendiment esportiu. En línies generals, exceptuant la primera fase de la temporada anterior, els resultats han acompanyat l'equip i s'ha navegat molt per sobre de les previsions, amb una classificació final inimaginable la temporada anterior i amb un inici de competició espectacular en la present.

No obstant això, hom no deixa de considerar que hi persisteix, des de fa temps i amb tendència a mantenir-se, un ambient enrarit i malaltís, un aire estrany i un comportament que no s'adiu en excés en una institució que té la vocació de canalitzar els sentiments i emocions futbolístiques d'una part considerable de la ciutadania mallorquina. Futbolísticament la gent està contenta, esportivament l'afició està entristida i destrempada, potser fins i tot desconhortada i desorientada amb tot l'allau d'informació que genera el club a diari. Dilluns, Tomeu Martí es mostrava generós en la crònica del partit; Muñoz, per la seva banda, continuava el seu discurs crític amb Manzano i allargava la seva ombra cap a indrets més polítics i culturals; mentre que Verger apareixia especialment crític i críptic, no sé molt bé si perquè sap moltes coses que no pot dir, o intueix situacions que no pot demostrar i en conseqüència encara no està en condicions de contar de forma plausible o sencillament perquè el seu olfacte i la seva experiència no acostumen a fallar.

Amb la seva intervenció venia a dir que el club està sense ordre, ni harmonia, mostrant la seva trista condició. Més concretament, parlava de decadència i de descomposició referides a la situació interna provocada per la propietat. Desconec realment què passa. No tinc més informació que la publicada. Me limit a parlar de futbol amb la gent. I no massa. Només allò just, sobretot perquè el meu entorn està intoxicat per la confrontació entre els dos models futbolístics dominants i, potser, hegemònics. Tornant a la decadència, potser val la pena reprendre el punt de vista de Pep Verger. Segons el DCVB, ‘decadent' es diu de l'art que atén excessivament al refinament dels detalls i de la forma, en perjuí del vigor i sinceritat del fons. Si és així, convendria fer una pensada a casa nostra sobre alguns dels argumentaris convencionals sobre l'esport en general i sobre el futbol en particular, més enllà del respecte i la consideració a les persones i als projectes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris