muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

Camps: el Cañellas de Rajoy

És evident que Rajoy veu de cada dia més de prop que pot aconseguir allò que a tothom li semblava impossible: ser el nou inquilí de la Moncloa. Després del vendaval de la decisió d'apujar l'IVA -que no ha fet més que començar-, ZP ho tindrà difícil per donar unes explicacions convincents, no a la majoria de l'electorat, sinó a la majoria dels seus votants. Sobretot, perquè, tot plegat, sembla una improvisació. Amb la pujada d'alguns imposts el mes de juny, es va dir que n'hi hauria prou. A mitjan agost surt José Blanco, el bruixot del Govern Central, dient que apujarien els imposts de les rendes més altes a l'IRPF. La reacció fou tan dura que gairebé l'endemà va haver de comentar que havia obtingut permís del president per fer aquestes reflexions. I al cap de poc més va haver d'assegurar que eren unes especulacions personals. Així, es depatxà satisfet. Ara, de fa pocs dies hem sabut que la cosa era seriosa.

Les paraules de Blanco eren un globus sonda i aquest fou molt més maltractat d'allò que s'esperaven. D'aquí que fessin anques enrere. Així, Blanco va venir a ser el primer senyal d'alarma d'allò que s'apropava, que les polítiques socials que pretenia endegar el ZP no comptaven amb el suport financer necessari. El Govern Central no es pot endeutar més i no pot reduir més les despeses -o no en sap-, de manera que no li queda més remei que acudir al sistema tributari per aconseguir aquests ingressos. Allà on ha decebut l'esquerra és en el com i en el qui. En primer lloc, el qui paga: haurà de convèncer la majoria que és millor apujar l'IVA a tothom abans que acudir a les rendes més altes. La veritat, ho té difícil, sobretot, tenint en compte que aquesta crisi l'han provocada unes entitats i uns especuladors que continuen amb el ronyons ben folrats.

I en segon lloc el com: la improvisació. ¿Aproven una pujada d'imposts el setembre del 2009 per aplicar el juliol del 2010? Vaja, que aquest baló d'oxigen que ZP ha donat a Rajoy ja l'ha envalentit. Ja gosa demanar a Camps explicacions públiques, perquè sap que el president valencià és una pedra en el seu camí a la Moncloa. Record que cosa semblant va passar fa més de deu anys. Cert que Aznar no és Rajoy. El primer, diuen que fumant-se un cigar, va obligar Cañellas a dimitir. I el segon, que no compta, de moment, amb el suport de tot el seu partit, només li pot demanar explicacions.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per La elegancia social del regalo, fa mes de 11 anys
Buena reflexión Sr.Valenciano, y hablando de gallegos, ya Castelao dejó un chiste implacable sobre este tipo de corrupción al dibujar la entrega de un jamón por parte de un labrador a un cacique, ante lo que éste protesta: ¿Y entonces qué pasa? ¿Que el cerdo era cojo?

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris